Part 1 Part 2 - Un cafè amb sorpresa Part 3
Eren gairebé les 10 quan estava a punt d'entrar a la sala de reunions de la planta 6... però en aquell moment el Marcel ja obria la porta per marxar.
  • Hola Sònia, bon dia. Ja m'han comentat que t'ha enganxat l'accident... Hem enllestit ràpid. La Mireia ho portava tot gairebé mastegat. Només un parell de retocs i ho pugem al consell per a què ens aprovin el pressupost demà mateix. Marxo, que tinc una reunió a les 10. Parla amb la Mireia i em prepares la proposta per aquest vespre. D'acord?
  • Sí, sí, és clar... Em sap greu...
El Marcel es va girar cap a la sala, acomiadant-se dels assistents:

  • Adéu i gràcies a tots. Bona feina.
Just al costat de la sala hi havia una màquina de cafès monodosi. Mentre la Sònia escollia si triava entre un Roma per fer amb llet o un Ristretto sol, algú li va resoldre el dubte:
  • Fem uns tallats amb el Roma?
  • Joan Carles! Feia setmanes que no et veia, noi! Com et va per “Young Taste”?

El Joan Carles acabava de sortir de la reunió de campanyes de Nadal a la qual Sònia hagués assistit de no ser pel trànsit. Sònia el trobava a faltar des que es va traslladar al local de la filial per al segment jove, abans de l'estiu passat.

Bé, bé... La veritat és que anem atrafegats, però és molt divertit. Vols que dinem demà i parlem amb calma?
Ui, per dinar no puc, però si vols quedem per fer un croissant cap a les 11.
D'acord. Et truco demà. Ja tens la família en forma?
Sí, sí, gràcies.

Amb el Joan Carles eren bons amics. Com a mínim dos cops l'any feien un sopar amb les parelles, i fins i tot alguna sortida de cap de setmana a una casa rural amb tots els petits. El Joan Carles en tenia tres que s'avenien molt amb el Pau i la Júlia. Ara feia nou mesos que l’havien nomenat Director General de Young Taste, la línia cosmètica de Soft per al segment de 20 a 35 anys. Poc després del nomenament es va traslladar a les oficines de Taquígraf Garriga - Entença i, tot i que eren només uns minuts caminant, ara es veien molt menys que abans.

El dia es va acabar per la Sònia prou tard. Eren quarts de vuit quan apagava l'ordinador, just després de deixar les còpies de la presentació del pressupost a la taula de la Mireia.

De sobte, va recordar que tenia el cotxe a la quinta forca i que tardaria ben bé una altra hora a arribar a l'adosat de Sant Joan Despí. Va agafar el mòbil per dir-li a la seva mare que li fes el peix que estava a la nevera als nens.