http://xerrola.wordpress.com/author/xerrola/

El teu article em fa reflexionar sobre les emocions que sentim quan un pensament nostre fet acció afecta positivament en una altra persona. Els que estem inmersos en el món de les tecnologíes, un dia vam fer “click” i ens vam adonar lo soques que havíem estat. Les tecnologíes són la eina però les idees, sobretot les bones, ens canvïen a nosaltres i a tots els que ens envolten. Quan aquest entorn es laboral, amical, familiar o barrejat, la capacitat d’exponenciació d’aquesta força que esmentes té un poder enorme. Quan els valors són els pilars que mouen aquesta força, no hi ha límits i la comunió es certament trascendent.

Si som capaços de balançejar les motivacions que temporalment flaquejen per una motivació fins ara una mica adormida com la trascendent, ben recuperada sigui. Tal com fem els muntanyencs quan ascendim a grans muntanyes, hi ha moments en que l’estratègia, l’experiència i el seny són claus. Cal descendre, reposar i recuperar forçes per encabat tornar a pujar encara més alt. Valorar més que mai els riscos i els beneficis dels nostres projectes, sense que la prudència ens faci cobards.

Admiro a aquelles persones que han fet del despreniment personal més absolut la causa de la seva vida. El proïsme, la generositat, l’afecte, l’ambició de millora, la paciència, la constància, … són valors de tant de pes, que aquest comentari segur que pesarà megues i megues.