Plena de contrastos:
– Nens amb ulls com taronges i avis asseguts als bancs de Rambla Catalunya.
– Ganes de cridar un lema no consensuat, però que es va imposar de manera natural: independència.
– Satisfacció per la multitudinària resposta i cabreig per cridar consignes que pertanyen a un passat que ens semblava ja superat.
– Ple de polítics i buit de polítiques.
– Ganes d'avançar i cap camí per endavant.

No es pot menystenir, però, la força de la gent, si es creuen guanyadors.
Ens ho creiem?

En la messura en que les organitzacions distribueixen l'èxit, distribueixen responsabilitat. Es potencia l'esperit i la voluntat. I es millora, i s'innova.

El dissabte molta gent estava innovant el país, també els que s'oposaven.