No hi podem renunciar, a la tecnologia, però haurem de ser concients dels riscos, que hi són, per transformar-los en oportunitats.

Aquest n’era un altre, de núvol. Més poètic, però també sense pluja.

La pluja fina és la bona. La de veritat, rega els camps. La poètica, com la de Llach, cultiva l’esperit. La tecnològica, va instal•lant petits canvis, gairebé imperceptibles, que modifiquen més que no ens sembla els nostres hàbits.

Una pluja fina de nous costums lligats a noves eines que fa només una dècada ni tan sols s’intuïen. Doncs sí, no hi havien hotmail, gmail, videoconferències, skype, facebook, second life; la web 2.0 hagués semblat ciència ficció, la ubiqüitat per comunicar-se i per treballar una quimera…

Renunciaríem ara a la tecnologia? És a dir, al foc, a la roda, a les eines, al motor d’explosió, a la televisió, a internet? Si la resposta es no, tot i els perills relacionats amb la privacitat que enuncia l’Ignasi, farem bé d’aixoplugar-nos sota aquest núvol, amb la seguretat que no ens ha de ploure a sobre.