Tot i que Barcelona, amb el update, el Hit i el Dia de l’Emprenedor sembla rebel.lar-se, el comportament innovador a l’Estat continua malament, i va a pitjor, segons el que es desprèn de l’anàlisi que l’Informe Mensual de juny de 2010 del Departament d’Estudis de ”la Caixa” acaba de publicar, sintetitzant els resultats de l’European Innovation ScoreBoard (EIS) i el seu Summary Innovation Index (SII).
No només anem de la meitat cap avall, sinó que el ritme de creixement ens enviarà en un futur proper encara més a la cua, de manera similar a Itàlia i Noruega.
Portugal i Grècia, tot i venir d’un passat fosc, creixen ara a bon ritme. I aviat Romania, ara a la cua però amb un ritme de creixement frenètic, encalçarà als de la meitat cap avall.
Els interessats en mesurar la innovació poden fer una ullada als criteris de valoració, que m’han semblat amplis i encertats. Tot es pot mesurar, si es vol. Però potser resulti que no t’agrada el que surt...
Podríem pensar que és la conseqüència de la crisi, però aquests efectes es notaran a l’índex de l’any que ve...
Si no volem esperar un any més, es pot fer una ullada al Innobarometer 2009, de la Gallup Organization, però els resultats d’Espanya continuen a la part més baixa de la UE-27, amb una de les cinc pitjors proporcions entre les empreses que augmenten la despesa en innovació i les que la baixen.
No són només sensacions. No anem per bon camí. Lluny queden les paraules que a l’octubre de 2008 ens va transmetre Cristina Garmendia en una conferència sobre "El futuro de la Política española de I+D+i en el contexto europeo”, en que vaig arribar a pensar que es podien canviar antigues tendències. Hem millorat, però els altres corren més.
Però si algú l’ha de trobar, aquest senderi miraculós, haurà de ser la gent inquieta per innovar.
No només anem de la meitat cap avall, sinó que el ritme de creixement ens enviarà en un futur proper encara més a la cua, de manera similar a Itàlia i Noruega.
Portugal i Grècia, tot i venir d’un passat fosc, creixen ara a bon ritme. I aviat Romania, ara a la cua però amb un ritme de creixement frenètic, encalçarà als de la meitat cap avall.
Els interessats en mesurar la innovació poden fer una ullada als criteris de valoració, que m’han semblat amplis i encertats. Tot es pot mesurar, si es vol. Però potser resulti que no t’agrada el que surt...
Podríem pensar que és la conseqüència de la crisi, però aquests efectes es notaran a l’índex de l’any que ve...
Si no volem esperar un any més, es pot fer una ullada al Innobarometer 2009, de la Gallup Organization, però els resultats d’Espanya continuen a la part més baixa de la UE-27, amb una de les cinc pitjors proporcions entre les empreses que augmenten la despesa en innovació i les que la baixen.
No són només sensacions. No anem per bon camí. Lluny queden les paraules que a l’octubre de 2008 ens va transmetre Cristina Garmendia en una conferència sobre "El futuro de la Política española de I+D+i en el contexto europeo”, en que vaig arribar a pensar que es podien canviar antigues tendències. Hem millorat, però els altres corren més.
Però si algú l’ha de trobar, aquest senderi miraculós, haurà de ser la gent inquieta per innovar.
O sigui que ens toca espavilar.
I contagiar-ne uns quants més.