Imatge de Freepik
i em fas una abraçada
que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé,
ens hem de veure més, la resta tant se val,
i brindem per nosaltres i els de dalt.
Tot sortint de la dutxa, va posar-se amb agilitat el barnús que penjava de la porta del bany. Mica a mica anava veient més detalls de la imatge de la seva cara al mirall, que ràpidament expulsava l'excés d'humitat. Va decidir no afaitar-se, malgrat l'àpat de Nadal que tenia en unes hores.
Es va posar els auriculars i de seguida va sentir al seu company de viatge. Feia uns mesos que a la feina li havien donat una llicència de "Presence". En principi era per ajudar-lo a treballar de manera més eficient, evitant-li tasques rutinàries i donant-li més temps per pensar. Després, però, s'havia convertit en una ajuda constant, una veu sempre present.
- Sembla que no et ve de gust anar al dinar…
- No, Sinatra, no em ve massa de gust, la veritat.
Quan li va preguntar amb quin nom volia dirigir-se a la unitat "Presence", va pensar que no hi havia un nom millor per una veu que Sinatra…
- I doncs? Preferiries quedar-te a casa per Nadal, veient una peli? Va home…
- No, si ja tens raó, ja.
- Però ja saps que jo sempre tinc un pla preparat.
- No en tinc cap dubte, Sinatra.
- Només has d'obrir la darrera finestra del calendari d'advent. T'encantarà.
Avui tocava l' última. Cada dia del mes de desembre, la finestra del calendari l'havia ajudat a estar millor. El mal de cap que a vegades el torturava havia desaparegut, no havia patit cap refredat durant el mes, menys molèsties després de l'esport, més claredat mental, millor descans… Semblava màgia.
- La veritat és que em sento fantàstic, Sinatra. Que m'has fet?
- Preparar-te els nutrients que necessitaves. Res més.
- Nutrients?
- Sí, pura química.
- No m'estaràs drogant, oi, Sinatra?
- Vull que estiguis perfecte, que siguis la millor versió de tu mateix. Des de fora, tot es veu més fàcil. Sabia com arreglar-ho. Per això vaig encarregar-te aquest calendari, fet especialment per tu. No pateixis, cap substància addictiva, si vols dir això.
Va obrir el cartró amb facilitat, i va empassar-se l'ametlla que es va trobar sota el número 24. Un gust exquisit, lleugerament salat.
Camí del dinar va notar com tot s'aclaria, els núvols foscos dels mals records es fonien, i les ganes de passar una bona estona creixien a cada pas. Estimava cadascuna de les persones que serien a la taula, amb totes les seves diversitats. Va mirar cap al cel. Els de dalt també hi serien, d'alguna manera.
Quan li van obrir la porta, va entrar amb un somriure, i un sincer Bon Nadal.