Imatge de freepik
And after that you don't ask why
You just don't argue anymore
Els periòdics impulsos de la bomba d'infusió subministraven a la Bu un còctel de medicaments i nutrients per accelerar la seva recuperació.
Un cop amb la filla fora de perill, l'espera de la revisió diària de la metgessa ja no era tan dura, i permetia mirar enrere amb una mica més de serenor. La cita important d'avui seria amb la policia.
Era evident la influència que l'Ara havia desplegat sobre la Bu, fins al punt de portar-la al límit de la mort.
Sempre li havia semblat una noia alterada, l'Ara.
Ja de petita, els seus comportaments requerien constants avisos i vigilància, que tanmateix, no semblaven afectar-la de cap manera.
Recordava especialment un moment a una festa que havien organitzat a casa, on un dels convidats va haver de córrer a l'hospital per aplicar uns punts de sutura a un trau al cap. Sempre havia pensat que l'Ara havia preparat curosament uns cotxes de joguina al replà del pis de dalt, esperant que provoqués aquella relliscada per les escales… Va fixar-se en com ella va viure la situació amb un somriure sarcàstic a la cara, i cap preocupació pel pobre noi, que plorava desconsolat amb les mans plenes de la sang que li rajava de la ferida al front. Comentant-ho amb la parella, ens costava acceptar que hi hagués maldat en un infant… però l'Ara sempre em despertava aquest sentiment.
D'inici, sempre semblava cordial i educada. Però les seves mentides eren constants i fàcils de detectar, i això sempre em va fer sospitar.
Involucrada sempre en els grups agitadors i protagonistes de dolenteries, semblava no patir gens per les conseqüències generades pels seus actes.
Tan era si eren destrosses materials, com patiment per altres persones.
Observant-la, semblava que li generava plaer, enlloc de remordiments.
L'alerta al seu rellotge va avisar-lo de la cita amb els responsables policials. Va obrir la seva tauleta. De seguida va veure a través de la pantalla, un rostre seriós i de fons un edifici tan fred com totes les comissaries.
- Bon dia, Sr. Rosés. Només uns detalls per formalitzar la denúncia pel cas de la Bu Rosés.
- Bon dia. El que necessiteu.
- Té sospites de que van pressionar-la fins portar-la a una situació límit, oi?
- Això mateix. L'Ara. Fa temps que la persegueix. I crec que és una influència malaltissa.
- Entenc. Només volia assegurar que és conscient de que està interposant una denuncia penal, que podria generar despeses judicials i conseqüències per les persones involucrades. La seva filla és menor d'edat, i també caldrà que participi del procés un cop es recuperi.
- En soc conscient. És necessari que ho analitzeu. Igual que ha posat en risc a la Bu, altres persones poden trobar-se en situacions similars.
- D'acord. Així ho farem.
- Crec que no s'ha fet una acurada diagnosi clínica d'aquest cas. He consultat amb especialistes, i em diuen que probablement, la conducta de l'Ara denota un comportament psicòtic. És vox populi que l'Ara estava en tractament, amb els nous sistemes d'intel·ligència artificial, després d'un expedient de mal comportament que li va obrir la escola... DeepPsico, o alguna cosa així es diu el sistema... Segur que aquestes màquines no han fet l'anàlisi adequat. I ara la meva filla és a l'hospital. Per sort, sembla que es recuperarà. Però vull una explicació, a més d'una compensació per danys i perjudicis.
- És el que he vist recollit a la seva denúncia digital. Tanmateix, deixi que els nostres experts valorin el cas, Sr. Rosés. Entenem la preocupació per la seva filla, però tan els diagnòstics, com les responsabilitats derivades han de ser processades amb cura. També de les denúncies.
Ja haurà rebut una còpia de l'expedient digital a la seva bústia electrònica. La referència que es farà servir per mantenir el seu anonimat és ME6833/88/DPS.
Aviat tindrà noticies nostres, doncs.
- Aviat vol dir uns mesos?
- No, Sr. Rosés, uns dies. La tecnologia ens ajuda a ser àgils.
- Espero que també a ser precisos.
- No ho dubti. Moltes gràcies pel seu temps.
Després dels exercicis matutins de respiració, la Júlia notava que l'oxigen l'omplia d'energia.
Tenia alguns temes que calia tancar avui, i el primer seria el ME6833/88/DPS.
Mirant els registres subministrats per DeepPsico, el sistema havia identificat inicialment un cas de TPA (Trastorn de la Personalitat Antisocial) sobre la persona denunciada.
Així i tot, el sistema havia elevat tres cops el cas a l'equip d'experts, ja que demanava permís per augmentar el diagnòstic a una psicopatia. Aquest salt requeria una validació humana, i en cas de validar-se, un tractament psiquiàtric a un centre. S'havia detectat que el malalt volia simular emocions que no tenia en les converses amb el sistema, i tot plegat denotava un augment del risc potencial.
Els experts, tot i veure indicis de perillositat, no van poder disposar de places públiques al sistema de salut per atendre a la malalta d'una manera més directa. La van posar a la llista d'espera, en una posició que requeriria un mínim de tres mesos per obtenir una plaça. Davant la manca de recursos, s'havia permès al sistema DeepPsico seguir mantenint converses amb la pacient. Millor això que res.
Les dades mostraven que hi ha un 82% menys de casos de TPA que acabin en maltractaments o judicis si estan atesos per DeepPsico respecte els que no reben atenció. Fins i tot la ràtio era comparable a la dels casos atesos de manera personalitzada en els centres d'atenció de salut mental (només un 8% pitjor).
D'altra banda, s'estava atenent un 143% més de casos amb una disminució global del cost (comptant persones, però també solucions tecnològiques i energia) d'un 64%.
Però ara, una menor estava a l'hospital.
De qui era la responsabilitat?
Com en tots els casos de decisions preses per màquines, semblava que la màxima preocupació era assignar l'error a un humà responsable.
I no era tan fàcil.
El diagnòstic no era fins ara massa clar, i encara que ho fos no s'hauria tingut capacitat dins del sistema de salut públic d'atendre-ho de manera diferent.
Potser els familiars haguessin pogut donar una sortida diferent al cas que ajudés a la malalta a no tenir que patir ara un procés penal, buscant ajuda privada. El risc s'havia pogut escalar als tutors legals pel fet de ser menor, que van afirmar no tenir recursos per oferir un tractament privat més acurat en un centre.
Un cop comès el delicte, la malalta passaria a un centre de tractament.
La víctima rebria suport per superar el trauma.
La sensació és que s'actuava massa tard.
La Julia va obrir el seu assistent personal per preparar la seva resposta.
- Veient el que ha passat, creus que els sistemes haurien pogut actuar d'alguna altra forma en el cas ME6833/88/DPS?
- En malalties mentals, no tot és blanc o negre. - va contestar l'assistent-. Cada cas pot evolucionar de maneres molt diferents en funció del seu context. Però el DSM-5 mostrava un balanç alt de probabilitat de TPA als 16 anys.
- Es va fer alguna mesura preventiva amb la víctima?
- Els sistemes no estan autoritzats a actuar de manera preventiva, demanant actuacions de fets que podrien, o no, passar. Sí que és cert que es va augmentar la prioritat del nivell d'alerta de la vivenda de la víctima. Això va fer que el suport mèdic arribés molt ràpid, 27 minuts abans del temps mig d'atenció.
- Es va monitoritzar l'assetjament per vies cibernètiques?
- Sí, es van supervisar els missatges a xarxes socials per si hi havia violència ciber cap a la víctima, però no es va observar. La malalta va exercir la pressió per canals privats i presencials. Algunes evidències al respecte s'han fet arribar als mossos per a que formin part de l'expedient, com gravacions de càmeres de seguretat, i missatges xifrats privats, que ara es podrien obrir amb el permís del jutge.
- No es podia fer res més. Tanquem el cas així, si us plau.
- Adjunto informe final. Un resum del que hem estat parlant.
- Deixa-m'ho revisar… Correcte… Bona feina. Signa-ho amb el meu nom, i anem pel següent.