Si ens pregunten quines altres paraules ens evoca “innovació” probablement contestarem “creativitat”, “novetat”, i conceptes més associats amb la generació d’idees innovadores.
Probablement és la part del procés d’innovació que menys acostumats estem a gestionar, i per això és també la que centra més la nostra curiositat.
Però el camí és més llarg, ja que només arribant al client, de manera prou generalitzada, podrem parlar d’innovació.
És veritat però que cal començar recollint idees concretes que siguem capaços de construir a partir de l’observació, o d’una combinació de conceptes prèviament existents.
Per exemple, la capacitat d’una pantalla de reaccionar a un impuls tàctil fa temps que és disponible, i de fet diversos enginys han intentat explotar aquesta funcionalitat sense èxit durant uns anys (com el Newton d’Apple, per exemple).
Però la idea de poder treballar directament amb el dispositiu, sense llapis, detectant múltiples tocs sobre la superfícies, i reaccionant diferent en funció de la pressió obria nous horitzons d’aplicació. En aquesta primera fase que podem anomenar pensar, hem passat de conceptes a idees.
Però només amb idees no farem pas calés.
Ara necessitem imaginar el que realment volem fer.
En aquesta segona fase, compartir, es busca poder dibuixar i comunicar el que emocionarà al nostre client. Per seguir amb l’exemple de l’iphone, ara hauríem de ser capaços de definir com seria el mòbil que volem construir: mides, funcionalitats, interacció, disseny. Hem de passar de tenir opinions sobre les possibilitats de les idees, a construir una visió que ens convenci.
Ara ens cal, en el tercer pas, el desenvolupament, demostrar que aquesta visió no és una quimera, sinó que realment podem construir-la. En el cas de l’iphone, per exemple, es van trobar problemes de gruix, o de durada i escalfament de les bateries, que va ser necessari resoldre per passar de tenir una oportunitat, a tenir una evidència: la constatació de que el que es va dissenyar és viable.
Però si només som capaços de construir-ne un, no sembla que això ens garanteixi massa retorn... oi? En la quarta fase, implementar, cal que siguem capaços de fer arribar a tots els nostres clients potencials el nou producte o servei. Cal que els iphone arribin a totes les botigues del món, i que tothom que estigui disposat a pagar el seu preu en pugui disposar.
Quan comencem aquesta fase tenim la confiança que ens ha donat l’evidència, però cal aconseguir el rendiment que ens farà arribar a l’excel·lència, i ara sí, ens assegurarà el retorn cercat.
La generació de la idea és doncs un embrió, que no sempre acabarà viu. I per arribar al final del procés ja veiem que necessitem més que “creativitat”.
Molta feina a fer d’aterratge, de procés, de detall, d’assaig i error.
Molt més que una il·luminació per arribar a l’èxit.