Una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic
Tot fent evident
Que per un moment
Ens en sortim
Imatge de freepik
Aquest ja era el tercer dissabte que es passava tancat a la cuina intentant fer un bon brou de Nadal, i la veritat és que la sensació no era gaire millor que els dos dies anteriors.
Notava que mica a mica l'estava superant la situació. Suava, i no era pel vapor que desprenia l'olla enorme.
Només pensar en la pasta que portava llençada, i els tres valuosos dies de descans hipotecats, es posava dels nervis…
La tradició de rotar l'encàrrec de fer l'escudella de Nadal va començar l'any que va faltar la mare.
No recordava qui va tenir la brillant idea, però aquest any ja no s'havia pogut escapolir de la responsabilitat. "Li toca al petit, li toca al petit, li toca al petit!". I ell era el petit, ves…
Mai li havia agradat la cuina.
I això que tenia amics que hi excel·lien i et sorprenien amb plats originals boníssims.
Recordava la fondee dins del pa de pagès mítica, o els rovellons amb puré de patata i ous… i tantes altres receptes antològiques.
Però que vols fer-hi, ell no hi trobava relax entre els fogons… De fet hi trobava més aviat estrès.
I ara, a menys de 10 dies per Nadal, tota la família esperant la sopa de galets del petit, i ell aquí, derrapant, i veient que potser hauria de comprar un bric del Bonpreu per sortir del pas.
Fuig, fuig, ni parlar-ne del Bonpreu… quina vergonya…
Va, xicot, calma't i pensa. És un punyeter caldo.
Te'n sortiràs.
I per sort, li va venir una espurna de llum.
Va agafar el mòbil, i va anar directe al xat de Família.
Amb els dits sense destresa d'un bon boomer, va teclejar:
- Mayday, mayday, mayday, aquí el papa a la cuina demanant ajuda, papa a la cuina demanant ajuda, papa a la cuina demanant ajuda, canvi.
Uns segons interminables van passar pendents de la pantalleta del xat… Per sort la petita estava connectada, com gairebé sempre. I el missatge tranquil·litzador "Escrivint" va aparèixer de seguida.
- Aquí Perla Negra, Perla Negra, Perla Negra. Rebut el mayday papa a la cuina. Que et passa guapo? Ja has cremat la cuina nova? 🙂 Canvi.
Això de Perla Negra era el joc amb la petita, des de que van fer junts les pràctiques de ràdio pel PER, ja feia uns anys…
Menys mal que tenia ajuda, ja començava a canviar la suor pel somriure.
- Hola Perla Negra. Que va, pitjor! No me'n surto amb el maleït brou de Nadal.
La dona va sortir al tall, també a la velocitat boomer, que requereix una estoneta per la redacció del missatge.
- Ja t'ho deia que et deixessis ajudar, home. Què et passa? Si només s'ha de fer el caldo i unes pilotes ben farcides i ja està…
Tothom ho troba fàcil, cagunlou…
- Coi, em queda amargant. No sé què faig però li queda un regust horrorós. Res a veure amb el que recordo de quan ho feia ma mare.
El gran es va afegir a la festa…
- Que et passa, que no te'n surts, campió? Vinga, home, que tu pots. Pregunta-li al ChatGPT que fas malament… 😀
La petita a l'aguait:
- Doncs jo ja ho he mirat, i hi ha coses que segur que no estas fent bé…
- Com per exemple?
- Per exemple posar els ingredients amb aigua freda… segur que primer has escalfat l'aigua…
- Doncs sí, com amb la pasta…
- Doncs malament! S'ha de tirar tot amb aigua freda… així el gust queda millor… Sembla que si no els porus del producte es tanquen i no deixa anar gustet…
- Ahhh
- I els trossos de carn i de verdures com els has fet?
- Dona, doncs prou grans per poder-los retirar fàcilment al final.
- Veus, també malament! Els has de fet petitons, després ja ho colaràs, mandrós!
- Vaja, no n'encerto ni una…
- I s'ha de refredar ràpid, o creixen no sé quins bacteris i ho espatllen.
- Ja et dic jo… ni una… Jo ho deixava reposar a la olla…
I el gran afegeix:
- Collonades, tot això.
- Ah si? I tu com ho faries?
- Has de fer-ho gaudint, amb il·lusió. Nosaltres quan cuinem amb els xavals, el procés és una festa. I al final està boníssim. Com deia el Cruyff… salir y disfrutar…
- Entesos… una mica d'emoció positiva.
I la veu de l'experiència femenina ho remata:
- Fem-ho junts. Diumenge ja serem tots a casa, no? Doncs fem-ho junts. Entre els consells d'una i l'energia positiva de l'altre, ja ho tindrem.
- Ben pensat, serà l'inici de la festa.
- Ho petarem!
I va arribar el dinar esperat, el moment crític, amb tots els plats fumejant.
La taula amb unes blanques estovalles nadalenques, decorada amb estrelletes brillants daurades i espelmes vermelles consumint-se, era el marc perfecte.
- Doncs no està pas malament, el brou… vaja amb el petit. Ara t'agrada cuinar?
- No gaire, la veritat.
- I doncs?
- M'he deixat ajudar.
- Per qui? Això és trampa!
Va mirar amb complicitat als de casa, mentre deia, somrient:
- Pel ChatGPT i pel Cruyff.
Molt be noi, com sempre