És innegable el potencial de determinades empreses per generar ocupació, creixement i prosperitat. Els seus projectes mobilitzen el teixit empresarial, molt més enllà de les fronteres de la pròpia companyia, ajudant a créixer a filials, proveïdors i multitud de persones que directament o indirecta fan que tot floreixi.

Aquestes companyies, sovint grans, de les que es poden comptar amb els dits a cada país, eren anomenades els tractors econòmics, per la seva capacitat d'abonar i fer florir els negocis.

Però ara els tractors s'estan convertint en compactadors. Aixafen les seves estructures en nom de la reducció de costos, i potser els primers números que fan els surten bé. Compten que tot continuarà com els darrers anys, i ells estalviaran...

Jo cada cop tinc més dubtes.
No crec que siguin conscients de la magnitud de la tragèdia que els pot suposar deixar d'impulsar, com havien fet en les darreres dècades, els projectes del país. Ningú ho farà per ells.
Al final, tenen com a clients a la majoria de la població, i sense aquest impuls, la crisi s'allargarà i cada cop seran menys els clients que estaran disposats a pagar les quotes dels serveis o el preu dels productes que ofereixen.

O potser sí que ho han comptat i tant els hi és, ja que els seus negocis que actualment floreixen són més enllà dels oceans.

En qualsevol cas, estan donant un missatge que hem de saber escoltar.
Haurem d'espavilar per nosaltres mateixos.
Ells han deixat d'innovar. Ens ho deixen per nosaltres.
Sabrem trobar el mercat?