Qui no recorda "With a little help of my friends"? La resta de Beatles va insistir en que fos Ringo el que la cantés com un divertit diàleg que va portar a la canço tres cops al número u. I és que una part important del que som, també a la feina, ho devem als nostres amics.

Per tant, no és estrany que McKinsey en un interessant article sobre les maneres de retenir als empleats amb talent, comenti com un dels valors a tenir en compte per identificar als empleats clau de la companyia són les seves xarxes de contactes.

Aquestes teranyines de connexions han existit sempre i ningú dubta que són potents mecanismes de negoci. Darrerament però, aquestes xarxes s'han passat a Internet, i et permeten mantenir els vincles frescos, actualitzats i llestos per entrar a jugar quan sigui necessari.

Crec fermament que els contactes de la xarxa social són una motxilla inseparable pels nous professionals de talent. Aquestes xarxes es construeixen amb el temps, com els bons amics. Difícilment podrem muntar-les de la nit al dia quan siguem conscients de que les necessitem.

Fins fa uns mesos era habitual rebre peticions d'enllaç o de recomanacions de coneguts que havien perdut la feina o que es trobaven en ple procés de reconversió. Ara en canvi forma part del dia a dia de molts professionals mantenir les seves xarxes socials al dia.

Aquestes estones sovint formen part del temps que el professional es dedica a ell mateix, i no del que té contractat per l'empresa. Fixeu-vos en els horaris en que es mouen les connexions del Linked-in, per exemple, i veureu quants professionals consideren que construir-se les xarxes és un bagatge propi, i no de les companyies per les quals treballen.

És estrictament així, ja que una bona xarxa social ha de ser el més diversa possible i la riquesa no la trobareu només dins de l'empresa sinó també a fora.

Aquesta motxilla ens acompanyarà sempre, més enllà del futur que tinguem en una determinada organització. No és un caprici adolescent. Cada cop guanya més importància en el nostre currículum.