Imatge de benzoix a Freepik
Plutarc a Vides paral·leles feia esment a que César va reprovar a Pompeia, tot i no dubtar de la seva fidelitat, només pel fet que un patrici va intentar conquistar-la: "la dona del César a més de ser honesta, ho ha de semblar".
En alguns casos, però, podem arribar a perdre el nord i fer més accions per semblar honest, que per ser-ho realment. És a dir, buscar la notorietat fàcil, que se'ns vegi, més que esperar que aquest reconeixement ens vingui per la brillantor de la feina ben feta.
Per exemple, ens pot haver cridat l'atenció els immensos rètols anunciant les obres que es prolongaran durant mesos i amb més molèsties de les que semblarien necessàries, o la gran visibilitat que busquen els equips de neteja, fins i tot en hores punta, per fer així innegable la seva presència.
Si cal justificar un pressupost important, serà més fàcil que es vegi que s'ha treballat durant mesos, per la nit i els caps de setmana, si cal. Pocs aniran a mirar si el resultat pel que es va pagar, al cap dels anys, va justificar l'impacte del canvi i el cost suportat, si es van fer les hores.
Ens agradi o no vivim a un món que valora molt les aparences, potser a vegades més que els fets, ja que és més senzill posicionar-se per les primeres sensacions, que aprofundir sobre els resultats finals, que ens arriben massa tard, i requereixen una valoració objectiva i serena.
I els blogs, plens de ràpides reflexions poc contrastades com aquesta, poden ser-ne un gran exemple d'aquest món de zapping que cerca només immediatesa.
Així mateix, a la feina, això de pagar per tenir algú assegut a la cadira hauria de tenir els dies comptats. De què et serveix que escalfin el seient durant les hores pactades (o més, si pot ser) si els resultats no són els esperats?
Les feines per hores i amb horaris concrets es correspondran cada cop més amb tasques mal remunerades: compren el temps dels treballadors, no el seu talent, que és el vertader actiu.
Requerirà, però, un nou estil de lideratge, que valori més els resultats que les aparences.
A més de semblar honest, ho hauràs de ser realment.
En alguns casos, però, podem arribar a perdre el nord i fer més accions per semblar honest, que per ser-ho realment. És a dir, buscar la notorietat fàcil, que se'ns vegi, més que esperar que aquest reconeixement ens vingui per la brillantor de la feina ben feta.
Per exemple, ens pot haver cridat l'atenció els immensos rètols anunciant les obres que es prolongaran durant mesos i amb més molèsties de les que semblarien necessàries, o la gran visibilitat que busquen els equips de neteja, fins i tot en hores punta, per fer així innegable la seva presència.
Si cal justificar un pressupost important, serà més fàcil que es vegi que s'ha treballat durant mesos, per la nit i els caps de setmana, si cal. Pocs aniran a mirar si el resultat pel que es va pagar, al cap dels anys, va justificar l'impacte del canvi i el cost suportat, si es van fer les hores.
Ens agradi o no vivim a un món que valora molt les aparences, potser a vegades més que els fets, ja que és més senzill posicionar-se per les primeres sensacions, que aprofundir sobre els resultats finals, que ens arriben massa tard, i requereixen una valoració objectiva i serena.
I els blogs, plens de ràpides reflexions poc contrastades com aquesta, poden ser-ne un gran exemple d'aquest món de zapping que cerca només immediatesa.
Així mateix, a la feina, això de pagar per tenir algú assegut a la cadira hauria de tenir els dies comptats. De què et serveix que escalfin el seient durant les hores pactades (o més, si pot ser) si els resultats no són els esperats?
Les feines per hores i amb horaris concrets es correspondran cada cop més amb tasques mal remunerades: compren el temps dels treballadors, no el seu talent, que és el vertader actiu.
Requerirà, però, un nou estil de lideratge, que valori més els resultats que les aparences.
A més de semblar honest, ho hauràs de ser realment.