En els bons temps es va dir que el Power Point era el diable. Tothom podia fer realitat la vella dita de “el paper tot ho aguanta”, fent servir aquesta eina demoníaca que tot ho pinta i tot ho camufla. Més tard, l’ús del power point es va estendre des del ordinadors del populatxo a àmbits tan selectes com la directiva postyuppie del Barça – quan en Laporta, en Rosell i en Soriano encara compartien projecte- que va arribar a ser coneguda com la “directiva power point”. Avui per avui, l’eina s’ha pervertit tant que ja hi ha “països power point”, de l’estil de Grècia i Hongria, que pinten els seus comptes amb els colors Alpino de l'engany a la Unió Europea.

En aquells temps – que ara semblen pretèrits i no ho són tant- també es debatia aferrissadament si la tecnologia era o no important. A dia d’avui, la conclusió gairebé unànime és que no solament ho és, sinó que resulta del tot imprescindible (*). El problema, com abans i com sempre, és l’ús que se’n fa. Vet aquí, doncs, perquè el power point- que pobrissó no en té cap culpa- continua sent el diable: és que ara, els governs fins i tot l’utilitzen per a falsejar la realitat i fer bona, en economia, la dita futbolística de “llençar la pilota cap endavant”.

En tot cas, l’ús interessat del power point ha passat de ser una anècdota a considerar-se una categoria. Pot ser, doncs, que el problema sigui encara més gran i, la nostra, sigui una “realitat power point”? Era només power point l’estat del benestar? Ho era la bonança econòmica? Ho era el paradigma “qui-no-té-segona residència-i-un-4X4-no-és ningú”? És tan profund el sot que a curt termini no se’l saltarà ni mitja Europa? S’acabarà d’ensorrar l’euro i tornarem a caure a l’Àfrica, foragitats del furgó de cua d’Europa? Era tot una enganyifa, molt ben presentada?

I com que diuen que no hi ha respostes dolentes, sinó només preguntes mal formulades, en plantegem alguna més: és també power point el sentit de la responsabilitat de l’oposició a Espanya i a Catalunya, fent veure que la resolució de la crisi no és cosa d'ells? és ajudar al país voler ignorar que Europa està a punt d’enfonsar-se? és admissible que els governants ens engalipin en assumptes prou sagrats com els comptes públics? ens caldran líders de debò que, sense power point enganyosos, dipositin l’honestedat en la seva persona i el seu compromís i no en tecnologia només d’aparador?

(*) "La tecnologia transforma radicalment com fem el que fem, i, cada cop més, facilita fer coses que no fèiem. Transforma el com, el què, l'on, el quan, el quant, i acabarà definint el per què", com diu Alfons Cornella (Visionomics, Libros Infonomia, Barcelona, 2010).