És inevitable pensar que som uns totxos.
Les mesures que s’han anat prenent per reorientar al país davant de la crisi no s’acaben d’entendre.
El plan E o com a mínim la part de “medidas de fomento del empleo” i el “Fondo de entidades locales” que hem pogut veure pel carrer, ha demostrat ser una manera rápida de gastar-se molts diners (11.000 milions d’euros), que ben bé no sabem si han ajudat o no a crear els 300.000 llocs de treball que prometia. Suposo que si comptem els dos mesos que duren les obres i els 20 operaris que hi treballen igual surten 300.000 homes/mes. Anomenar-ho llocs de treball sembla exagerat, fins i tot pels que no hi entenem. Les dades d’atur del 2010 no semblen tampoc donar la raó a la previsió.
Tampoc puc entendre, en la mateixa línea, que s’ajudi a rehabilitar habitatges durant els propers mesos per continuar mantenint aquest sector viu.
Per posar-ho en context, les mesures anunciades en els darrers dies per retallar la despesa pública a Catalunya suposaran 1.500 milions d’euros, segons el Conseller Castells. A l’estat, la retallada del govern de Zapatero suposa un estalvi de 15.000 milions.
Diu la gent que hi entén que és necessari recolzar als sectors bàsics de l’economia. Com el totxo.
Manuel Castells, en canvi, apostava a l’article d’opinió del 29 de maig a La Vanguardia per “posar-li ho difícil al sector immobiliari, llastra de la nostra economia, augmentant-li els impostos per limitar l’especulació”.
Serà inevitable que la gent que està perdent poder adquisitiu pensi que el que deixa de guanyar ha servit per canviar la vorera del carrer. I quan veus als operaris obrint voreres arribes fàcilment a la conclusió que incentivar aquests professionals no ens traurà de la crisi. Potser aquests 11.000 milions, en mans d’11.000 emprenedors, haurien fet 11.000 empreses que generessin feina i llocs de treball durant més temps. No calia ni regalar-los. Es podien fer préstecs amb carències llargues i tot el que ens haguessin pogut tornar hauria estat un extra!
Us copio a sota la definició del Plan E, ja que aviat algú serà conscient que és millor treure aquesta pàgina de la web de Presidència, per les evidències de fracàs que se’n desprenen.
Com diu Trias de Bes en el seu llibre “L’home que va canviar casa seva per una tulipa”, ens enganyem a nosaltres mateixos no volent veure els senyals que les bombolles ens donen abans de l’esclat immediat, i després ens hem de menjar les conseqüències.
Malauradament, la gestió de la crisi que s’ha fet des de Madrid, i també la crisi per si sola, pot portar-nos uns canvis del govern estatal que encara seran més desfavorables pel nostre país.
Fins i tot així, no ens queda més opció que lluitar contra corrent i continuar pagant els impostos que desapareixen com si res.
I buscar noves vies de negoci, si pot ser, per pagar-ne uns quants més!
Més informació:
La Generalitat aprova el pla d'austeritat
Plan E - Què és?
QUÈ ÉS EL PLA E?
L’economia mundial passa per una crisi sense precedents en la història recent. Una crisi que va començar a mitjan 2007 com a conseqüència de les anomenades hipoteques subprime als EUA, però que es va deteriorar de manera profunda i accelerada a partir de setembre del 2008, quan va ser necessària l’acció concertada de les principals economies desenvolupades per tal d’evitar el col•lapse del sistema financer mundial. La inestabilitat resultant en el sistema financer està tenint un impacte profund i negatiu sobre l’economia real, en limitar a les empreses i les famílies l’accés al crèdit per a desenvolupar l’activitat econòmica habitual.
L’economia espanyola ha estat especialment sensible a aquest desfavorable context internacional. Es tracta de la segona economia més oberta entre les europees, només darrere Alemanya, i ha dut a terme un intens procés inversor en els últims anys que ha provocat un elevat dèficit exterior, amb la consegüent necessitat de finançament exterior. Aquesta situació es veu agreujada per l’ajust profund que viu el sector immobiliari.
Com a resultat de la dependència exterior, l’economia espanyola, i en especial el mercat laboral, s’ha deteriorat força al llarg del 2008. El nombre de desocupats ha crescut prop d’un milió de treballadors i la taxa d’atur supera el 13% de la població activa. La recuperació de l’ocupació és, per tant, el nostre objectiu principal per a l’any 2009: el del Govern i el de tota la societat.
El Pla E
El Govern espanyol ha assumit des del primer moment la seva responsabilitat per respondre al deteriorament de la situació econòmica i ha estat dels més actius fent front al brusc canvi de cicle que s’ha produït. Alhora que adoptava les primeres mesures, el Govern ha promogut una resposta internacional coordinada, conscient que la crisi global requereix una resposta global.
Les mesures de política econòmica adoptades en la legislatura anterior han situat el Govern en una situació millor per a respondre a la crisi. Així, els tres anys consecutius de superàvit pressupostari ens permeten ara incórrer en dèficit sense posar en risc la credibilitat de les finances públiques; l’entrada en vigor de noves polítiques socials (com l’ajuda per naixement) i les rebaixes fiscals (tant en l’IRPF com en l’Impost de Societats) permeten a les famílies una renda disponible més elevada i a les empreses millorar la competitivitat.
El Pla espanyol per a l'estímul de l'economia i l'ocupació suposa una mobilització de recursos públics sense precedents
Però, a més, al llarg del 2008 s’han adoptat prop de 80 mesures que constitueixen el Pla Espanyol per a l’Estímul de l’Economia i de l’Ocupació, que és l’impuls públic a l’activitat econòmica més gran de la nostra democràcia.
El Pla E consta de quatre eixos d’actuació. Mesures de suport a empreses i famílies; de foment de l’ocupació; mesures financeres i pressupostàries; i, finalment, mesures de modernització de l’economia.
El Govern té el propòsit en els propers mesos de posar en marxa i gestionar íntegrament el conjunt de les mesures que conté el Pla E i per a això mantindrà un diàleg permanent amb els interlocutors socials i altres grups polítics. Perquè creiem fermament que, amb el desenvolupament del Pla, es lluita contra la crisi, es té com a suport les fortaleses de l’economia i se superen les debilitats d’aquesta. És la manera de protegir els qui pateixen les conseqüències de la crisi, de reactivar el creixement de l’ocupació i de modernitzar la nostra economia.
Mesures de suport a les famílies
El Pla E articula una sèrie de mesures fiscals que són un suport directe per a les famílies i els permet disposar d’una renda disponible més elevada per tal d’afrontar l’actual situació econòmica de dificultat. En conjunt, s’estima un impuls fiscal total de 14.000 milions d’euros entre 2008 i 2009. A més de les actuacions pressupostàries, que milloraran la protecció social de les famílies el 2009, cal destacar que, per a aquelles famílies que hagin perdut l’ocupació, hi ha la possibilitat que puguin posposar el pagament de la hipoteca en els propers dos anys.
Mesures de suport a les empreses
El Pla E constitueix un esforç sense precedents de suport a les empreses i, molt especialment, a les pimes. En primer lloc, mitjançant mesures de caràcter fiscal, que permetran alliberar recursos a favor de les empreses per un import total de 17.000 milions d’euros i, en segon lloc, l’ampliació dels instruments disponibles de caràcter financer per a facilitar l’accés al crèdit de les empreses, destinant-hi 29.000 milions d’euros. Així, les línies de l’ICO financen, per primera vegada, el capital circulant de les empreses.
Mesures de foment de l’ocupació
La crisi econòmica, principalment a causa de l’ajust del sector de la construcció residencial, està sent especialment intensa pel que fa a la destrucció d’ocupació. En aquest context, el Pla E introdueix mesures directes d’impuls a la creació d’ocupació, entre les quals cal destacar el Fons per a Entitats Locals i el Fons Especial per a la Dinamització de l’Economia i l’Ocupació, tant pel volum de fons que es mobilitza, 11.000 milions d’euros, com per la capil•laritat de les actuacions que es posaran en marxa, que generaran 300.000 ocupacions distribuïdes per tota la geografia espanyola.
El suport a l’obra pública recollit en aquests dos fons, més la dotació recollida en els Pressupostos de l’Estat suposarà una inversió superior als 33.000 milions d’euros l’any 2009.
Aquest Eix recollirà tots els avanços que en el marc del diàleg social es vagin produint a favor de l’ocupació i l’estabilitat d’aquesta.
Mesures financeres i pressupostàries
El Pla E recull les actuacions que, de manera coordinada amb els països de la Unió Europea, s’han adoptat per proporcionar liquiditat al sistema financer davant les actuals circumstàncies extraordinàries d’inestabilitat.
Les mesures, dissenyades per no generar cap cost als contribuents, tenen com a objectiu final el restabliment del canal de crèdit cap a les famílies i les empreses. A més, s’ha ampliat la cobertura del Fons de Garantia de Dipòsits a 100.000 euros per titular i entitat, a fi de reforçar la confiança en el sistema financer.
En l’àmbit del pressupost de l’Estat també hi ha actuacions concretes d’austeritat en la despesa corrent que acompanyen el suport necessari a les empreses i les famílies.
Modernització de l’economia
El Pla E es completa amb una ambiciosa agenda de reformes per a la modernització de l’economia. Mesures concretes amb què es millorarà la productivitat de sectors fonamentals com el transport, l’energia, les telecomunicacions, els serveis i l’administració. Perquè incidir en la recuperació de la productivitat és la millor manera de recuperar un creixement durador. Aquestes mesures són complementàries a les que conté el Programa Nacional de Reformes, la concreció a Espanya de l’Estratègia Europea de Lisboa per al creixement i l’ocupació.
El Govern tractarà de consensuar en una taula de treball amb altres formacions polítiques les reformes contingudes en aquest Eix.
Presidencia del Gobierno - 2009