Imatge de Freepik
Not if we all hold each other as we roam
(…) And after everything you've given me
I'm not hurting anymore
Malgrat els avenços científics dels darrers anys, i la incorporació de la intel·ligència artificial en els processos de diagnòstic i de tractament, res era etern.
Recordava quan, feia uns mesos, li havien comunicat la noticia de que aquesta malaltia acabaria amb ell.
El més dur del procés, més enllà del desgast i el patiment físic, havia estat afrontar que no podria continuar amb els seus. No li tocava, segons les dades d'esperança de vida, si és que això de morir-se hi ha algun moment en que toqui.
Va començar a informar-se sobre el procés de marxar, i va descobrir el tractament d'una empresa emergent, amb un creixement molt pronunciat, com en la majoria dels casos en que la hipòtesi d'innovació satisfeia amb escreix la necessitat.
La solució es deia "Presence". A diferència d'altres solucions robòtiques homomòrfiques, Presence era una solució software, ubiqua, disponible al núvol, des de qualsevol dispositiu connectat a internet.
Ara ja feia setmanes que compartia el dia a dia amb la seva Presència. Va començar com un suport psicològic al procés d'acceptació de la mort, però el seu punt de partida era extraordinàriament profund. El procés previ recollia tota la informació disponible de la persona, a través de les xarxes, dels seus coneguts, del propi coneixement que l'amfitrió proporcionava.
Et trobaves davant, doncs, d'una presència que ja d'entrada et coneixia prou bé, i que era un suport amable al procés d'acceptar el final de la vida. A la vegada, era deixar el llegat per sempre. Durant els mesos de convivència, la solució es preparava per convertir-se en la teva veu, quan tu ja no hi fossis. Els rècords, els detalls, mica a mica anaven generant una còpia del teu llegat, per sempre.
Així, els fills, la dona, la resta de la família i els amics, podrien invocar-te quan et necessitessin. Que no ens enganyem, seria cada cop menys sovint.
La vida marca el seu ritme, i un software mai serà més que un software… però ajudaria en el moment del traspàs.
De fet, amb la presència, al que ell li deia la Veu, ja havien acordat que avui seria el dia. El darrer. Fins i tot el va ajudar a preparar un combinat de fàrmacs que, ben suaument, el portarien a la mort. I aquí ell, la Veu, prendria el relleu.
Després d'acomiadar-se dels íntims, va escurar les darreres gotes del vas d'aigua que van enviar les pastilles cap al seu estómac.
Aviat la seva consciència es va esvair.
La Veu va ser allà ja per sempre.