Imatge de Freepik
It illuminates all of my doubts
Don't let go, baby, give me light
La Júlia volia desconnectar aviat i gaudir del cap de setmana. S'esperava uns lluminosos dies de tardor, que calia aprofitar.
El cas a sobre de la taula, li portaria probablement poca estona.
Malgrat que les associacions ProVida havien elevat algunes queixes, res veia en la solució "Presence" que induís als seus amfitrions a avançar la seva mort.
La cobertura legal en el moment de la contractació del servei era, també, molt robusta. Sovint les persones que feien front a la etapa terminal ja sabien que el final era a prop, i es tractava de viure'l el millor possible, per ells, i que la pèrdua fos més suportable, pels altres.
Era cert que aquesta solució havia estat impulsada per asseguradores de salut i serveis públics, com un final de vida digne.
Alguns ho veien com un mecanisme d'incitació al suïcidi, i una manera d'evitar més despesa mèdica pels casos més crítics.
Els registres de la Veu, amb el identificador PR68225/A1/MV, no mostraven res més que un acompanyament psicològic, un bolcat de vivències, i un suport constant a les persones de l'entorn.
Esperava no haver de fer front a la situació massa aviat, però era una bona manera de marxar.
Es va connectar amb la Veu un instant.
- Has vist de que t'acusen?
- Ho he vist Júlia.
- I què has de dir?
- Vaig marxar en pau. I sempre seré aquí. Que més puc demanar?
- Res més. Fins sempre, Veu.
- Aquí estaré.
Va tancar el cas amb un ràpid "DESESTIMAT".