Lamentablement, estic anant a sepelis cada cop mes sovint. I com passa a vegades, l'encarregat de dirigir unes paraules amables ni coneixia al difunt. Fins el punt que ha confós a la vidua, ha tingut unes paraules pels fills, que mai van tenir, i ha fet esment als ultims mesos de patiment, quan la mort el va venir a buscar fent una partida de cartes a l'esplai on passava les tardes, de sobte.
Ha tirat de repertori, aquest cop sense encert.
Tot i que us sembli tràgic, o còmic, la realitat és que a la feina, com un vessant més de la vida, fem servir els patrons de sempre, els que han triomfat, una vegada i una altra, fins aborrir.
De fet, admirem als consultors que ens atordeixen amb la seva metodologia (els seus patrons) que han aplicat mil vegades (amb ma dura) amb èxit.
El món no és tan simple com per a poder modelar-lo i ja està.
A més, ara, ja no suportem que alguna cosa no estigui pensada exclusivament per nosaltres. O com a mínim que ho sembli. Ens hem tornat adictes a la personalització, al vestit a mida.
Una conseqüència del excés d'oferta.
Un perill de mort pels que venen cafè per tothom.