Des de feia uns mesos, a casa, hi havia una lluita pacífica pel portàtil. El perdedor, o es resignava mirant la sèrie de torn a la tele, o agafava el llibre que estava a mitges.
La lluita s'ha resolt incorporant un nou equip portàtil, un netbook, i així cadascú té el seu equip disponible. Això ha acabat provocant que la tele s'apagui.

De fet, paradoxalment, a vegades s'ha utilitzat l'ordinador per recuperar alguns programes de tele, com les magnífiques sessions del professor de la Harvard Alvaro Pascual Leone. Això sí, totalment sota demanda i amb les pauses i represes que han convingut.
L'oci a casa està canviant ràpidament, i determinats models sembla que tenen els dies comptats. Ara ja podem triar cadascú a què volem dedicar els pocs minuts de temps lliure que ens queden després de l'activitat diària.

Més enllà però d'aquest canvi d'hàbits, crec que podria amagar-se una oportunitat.
Indiscutiblement, va ser més interessant i productiva la xerrada del programa Singulars que veure les últimes peripècies dels protagonistes de Vendelplà, per posar algun exemple digne.

Els nous dispositius d'accés a Internet, petits, còmodes, fàcils de traslladar al sofà o com a darrera lectura de tauleta de nit, obren noves portes a l'accés a continguts que ens poden mantenir més actualitzats i competitius, i que ens mantenen enllaçats amb la nostra xarxa social, a la que indubtablement haurem de recórrer per tirar endavant els nostres projectes.

El professional del futur ha de ser inquiet i format, i les oportunitats per adquirir nous coneixements estan ara més a l'abast que mai. Ja no cal que ens retirem a l'habitació de l'ordinador. O que carreguem amb el quilo i mig del portàtil. O que passem abans per la biblioteca. Els netbooks o els iPads no són només més petits que un portàtil i més grans que un mòbil. Obren noves formes d'ús, noves possibilitats. Un pas més cap a la ubiqüitat del coneixement.

També és veritat que podem dedicar aquest temps i aquests recursos a veure Salsa Rosa.
Potser d'això dependrà que sortim abans o després de la crisi. O que com a mínim a nivell personal ens en sortim.