No parem de sentir en els mitjans, tant convencionals com digitals, la lluita que mantenen alguns per protegir els drets d’autor, en un esforç per continuar obtenint ingressos de fonts que creiem que estan apunt d’esgotar-se.

Per posar només algun exemple, en el programa “El secret” del passat dijous es va comentar amb una autoritat de l’SGAE l’absurditat de cobrar-li a un casal d’avis una quota trimestral de 61,80 euros per tenir una televisió.
En el mitjans digitals, la famosa Disposició Final Primera de la Llei d’Economia Sostenible, que facilita la persecució de les webs que faciliten les descàrregues per Internet, és present gairebé cada dia en alguns dels blogs més seguits del país.

La sensació que tinc és que una de les conseqüències de la crisi que estem passant és fer diners de manera fàcil ja no ho serà tant. No estem disposats a pagar per allò que no ens dóna un rendiment immediat, o per allò que trobem abusiu.

Per tant, si realment vols buscar un camí que et porti a sobreviure, caldrà que cerquis noves fórmules. I fins i tot en els temps que corren en trobem exemples demolidors.

La recaptació rècord d’Avatar és un d’aquests exemples, en que la imaginació i l’esforç per reinventar-se tenen fruit. Està clar que el cinema podia intentar seguir vivint de la persecució a les descàrregues i de la política amenaçadora de cànons i quotes de les societats d’autors. La pregunta era fins quan. L’intent del cine 3D, d’oferir alguna cosa diferent a la que tens a casa, és sens dubte un camí més intel.ligent. I més si et trobes amb creacions imaginatives com Avatar que segurament marcarà un punt d’inflexió com en el seu dia va ser Star Wars.

La decisió arriscada d’invertir en una pel.licula diferent ha estat un èxit. Potser el més arriscat és precisament no voler còrrer aquests riscos i intentar viure del passat, que ja no existeix.