En el marc del Cercle Financer, el sociòleg Manuel Castells ens va oferir una xerrada interessant plena d’un llenguatge científicament impecable, buscant uns mots que defineixin grups o comportaments mai abans descrits, en la presentació del seu darrer llibre (i en van 19) “Comunicació i Poder”.
Les relacions de poder marquen les regles del joc, en totes les seves diferents combinacions. Es pot parlar del poder imposat; del poder plural que cerca el consens; dels exclosos del poder. En qualsevol cas el poder és el que origina el canvi, i en la lluita pel poder podem trobar aquells que l’imposen per l’ús de la força o de la violència, i d’aquells que intenten obtenir-lo per l’ús d’influències, explícites o implícites, que et coaccionen emocionalment.
Ens deia el professor que qui vulgui estudiar el poder, podria centrar-se en el polític, ja que els altres en seran una conseqüència, o una derivada.
Com la sensació del poder està a la ment, és la comunicació la eina bàsica per obtenir les emocions que ens facin confiar en algú, i després donar-li el poder.
El fenomen Obama, amb el seu ús diferencial de les noves tecnologies, marcarà una nova manera de cercar el poder. Ara més que mai, en que la falta general de lideratge polític i la desafecció contamina la vida democràtica, caldrà trobar nous mecanismes per enganxar a la gent en el diàleg sobre el poder. Abans els mitjans de comunicació massiva monopolitzaven la creació de missatges. Ara, sense menystenir el potencial que encara conserven, es veuen abocats a un paper diferent, ja que la gent busca i troba a Internet els missatges que vol sentir. O no és veritat que ens agrada triar un determinat diari, o una ràdio, o una cadena de TV, per que s’identificarà amb el missatge que busquem, i ens acabarà de confirmar allò que nosaltres volíem sentir?
Amb Internet, la comunicació multidimensional interactiva crearà nous models de negoci. També és veritat que tindrem una certa necessitat de ratificar la solvència de les fonts, que avui, per confiança a una determinada capçalera, sovint obviem. Ens quedarà esperar que el codi deontològic del periodista,faci que ens transmeti amb objectivitat la realitat que ha observat. De fet, alguns dels periodistes que publiquen sota una capçalera, tenen ara també els seus propis blogs on comenten el que ells creuen sense cap pressió de la marca a la que es deuen professionalment. Aquest doble vessant professional/personal no només afectarà als periodistes sinó que segur s’ extendrà a tots els altres professionals que tinguin opinió i coneixement. Ja que avui, com podeu comprovar, tothom qui vol difondre un missatge, ho pot fer.
En democràcia, votem per impuls, per emoció, més que per interessos o per conveniència, encara que a primera instància ens sembli increïble: “la persona és el missatge” ens deia Castells amb contundència, tot recolzant un major protagonisme dels candidats en les llistes.
Per això aquells que volen destruir un polític busquen l'escàndol, que destrueixi la confiança en la persona, i li dinamiti les possibilitats de ser el líder desitjat per tots. Sense gaires esforços ens vindran al cap alguns dels més famosos que van conseguir marcar el futur dels candidats o del seu partit, com per exemple el cas Lewinsky, que segons estudis realitzats als Estats Units va provocar un canvi de vots que va beneficiar Bush i que probablement hagués proclamat Al Gore com President, el que hagués pogut suposar un món diferent a l'actual.
En el fons, Internet no ha canviat la nostra manera d'escollir als líders i otorgar poder. Sí que ha obert més la paraula a tothom, i fa que sigui més fàcil que noves preocupacions, com l'escalfament global, prenguin protagonisme en poc temps. I aquest protagonisme genera oportunitats de negoci que fa que els mitjans de sempre també s'han facin ressò.
Però fins i tot sense ells poden tenir una gran força, com per exemple el moviment popular de la “mòbil”ització de l'11-M, que es creu que va generar dos milions de vots nous que van treure de la Moncloa al PP per la pèrdua de la confiança de la que parlàvem.
“Internet pot canviar les ments, que amb el temps són més potents que els tancs.(...) És incontrolable.(...)” i si vols que intenti jugar al teu favor hauràs d'”atenir-te a les conseqüències”.
Llegir més sobre Comunicació i Poder o sobre Manuel Castells.
Les relacions de poder marquen les regles del joc, en totes les seves diferents combinacions. Es pot parlar del poder imposat; del poder plural que cerca el consens; dels exclosos del poder. En qualsevol cas el poder és el que origina el canvi, i en la lluita pel poder podem trobar aquells que l’imposen per l’ús de la força o de la violència, i d’aquells que intenten obtenir-lo per l’ús d’influències, explícites o implícites, que et coaccionen emocionalment.
Ens deia el professor que qui vulgui estudiar el poder, podria centrar-se en el polític, ja que els altres en seran una conseqüència, o una derivada.
Com la sensació del poder està a la ment, és la comunicació la eina bàsica per obtenir les emocions que ens facin confiar en algú, i després donar-li el poder.
El fenomen Obama, amb el seu ús diferencial de les noves tecnologies, marcarà una nova manera de cercar el poder. Ara més que mai, en que la falta general de lideratge polític i la desafecció contamina la vida democràtica, caldrà trobar nous mecanismes per enganxar a la gent en el diàleg sobre el poder. Abans els mitjans de comunicació massiva monopolitzaven la creació de missatges. Ara, sense menystenir el potencial que encara conserven, es veuen abocats a un paper diferent, ja que la gent busca i troba a Internet els missatges que vol sentir. O no és veritat que ens agrada triar un determinat diari, o una ràdio, o una cadena de TV, per que s’identificarà amb el missatge que busquem, i ens acabarà de confirmar allò que nosaltres volíem sentir?
Amb Internet, la comunicació multidimensional interactiva crearà nous models de negoci. També és veritat que tindrem una certa necessitat de ratificar la solvència de les fonts, que avui, per confiança a una determinada capçalera, sovint obviem. Ens quedarà esperar que el codi deontològic del periodista,faci que ens transmeti amb objectivitat la realitat que ha observat. De fet, alguns dels periodistes que publiquen sota una capçalera, tenen ara també els seus propis blogs on comenten el que ells creuen sense cap pressió de la marca a la que es deuen professionalment. Aquest doble vessant professional/personal no només afectarà als periodistes sinó que segur s’ extendrà a tots els altres professionals que tinguin opinió i coneixement. Ja que avui, com podeu comprovar, tothom qui vol difondre un missatge, ho pot fer.
En democràcia, votem per impuls, per emoció, més que per interessos o per conveniència, encara que a primera instància ens sembli increïble: “la persona és el missatge” ens deia Castells amb contundència, tot recolzant un major protagonisme dels candidats en les llistes.
Per això aquells que volen destruir un polític busquen l'escàndol, que destrueixi la confiança en la persona, i li dinamiti les possibilitats de ser el líder desitjat per tots. Sense gaires esforços ens vindran al cap alguns dels més famosos que van conseguir marcar el futur dels candidats o del seu partit, com per exemple el cas Lewinsky, que segons estudis realitzats als Estats Units va provocar un canvi de vots que va beneficiar Bush i que probablement hagués proclamat Al Gore com President, el que hagués pogut suposar un món diferent a l'actual.
En el fons, Internet no ha canviat la nostra manera d'escollir als líders i otorgar poder. Sí que ha obert més la paraula a tothom, i fa que sigui més fàcil que noves preocupacions, com l'escalfament global, prenguin protagonisme en poc temps. I aquest protagonisme genera oportunitats de negoci que fa que els mitjans de sempre també s'han facin ressò.
Però fins i tot sense ells poden tenir una gran força, com per exemple el moviment popular de la “mòbil”ització de l'11-M, que es creu que va generar dos milions de vots nous que van treure de la Moncloa al PP per la pèrdua de la confiança de la que parlàvem.
“Internet pot canviar les ments, que amb el temps són més potents que els tancs.(...) És incontrolable.(...)” i si vols que intenti jugar al teu favor hauràs d'”atenir-te a les conseqüències”.
Llegir més sobre Comunicació i Poder o sobre Manuel Castells.