Adaptar-se ha estat l'essència de la vida.
Tanmateix, el factor que s'hi ha afegit de manera embogidora és la velocitat a la que cal fer-ho. Parlàvem no fa gaire, en la reflexió sobre Encarta, de les companyies d'èxit que en un tres i no res passen a tenir greus problemes de supervivència o, simplement, desapareixen.
Sense receptes màgiques, Kenichi Ohmae, a l'article "The Adaptive Corporation" publicat a l'European Business Forum (Ref. 3248), ens parla dels tres vessants que haurem de vigilar de forma simultània per aguantar al món global.
El primer dels costats és el tecnològic. Sempre vist com una oportunitat, com realment és, podem córrer el risc d'evitar veure-li l'amenaça que pot suposar no ja per la nostra companyia, sinó per tot el sector. La fotografia digital, per exemple, ha eliminat de cop empreses líders i d'èxit del sector del revelat, ja que simplement ha deixat de ser un nínxol. Reflexionem doncs si algunes de les tendències tecnològiques actuals ens poden deixar el sector tocat, ja que no veure venir un d'aquests canvis ens porta directament al fracàs. La complaença en que fàcilment cauen les empreses líders, pot convertir-se en una vena als ulls que ens impedeixi adonar-nos del perill.
El segon dels costats és el personal. L'actitud de les persones serà vital pel manteniment de les seves companyies i de la seva pròpia feina. Construir-se la pròpia visió, els propis reptes, i posar-los un termini ens acostarà a complir-los, fins i tot de manera més segura del que pensem. Deixar-se portar no serà un camí vàlid, ja que només ens conduirà al desastre.
El tercer dels costats és el canvi empresarial, ja que si canvien les persones també ho faran les empreses en les que treballen. No està encara escrit com ha de ser l'empresa global d'èxit, però si que està clar que tindrà en la seva essència moltes diferències respecte a les del segle XX. Per posar alguns exemples, les bases del màrqueting quedaran en entredit, ja que la manera de dirigir-se a la gent ha canviat, i caldrà estar molt més atents a la relació que espera cadascun dels nostres clients, vigilant tots els detalls. El client buscarà l'empresa que li interessa i no a l'inrevés.
L'empresa global haurà de cercar aliances internacionals ja que el que fem no ha de tenir fronteres, ni vincles emocionals locals. L'aplicació de la innovació sistemàtica haurà d'arribar a totes les escletxes de la companyia, començant per la captació de talent, ja que si els perfils que busquem són aquells que ens permetin trencar les regles del mercat, difícilment podrem aplicar les pautes convencionals per contractar-los.
Com en una partida d'escacs, eviteu que l'ímpetu del vostre pla us eviti veure l'estratègia del contrincant i us porti al mat.
Tanmateix, el factor que s'hi ha afegit de manera embogidora és la velocitat a la que cal fer-ho. Parlàvem no fa gaire, en la reflexió sobre Encarta, de les companyies d'èxit que en un tres i no res passen a tenir greus problemes de supervivència o, simplement, desapareixen.
Sense receptes màgiques, Kenichi Ohmae, a l'article "The Adaptive Corporation" publicat a l'European Business Forum (Ref. 3248), ens parla dels tres vessants que haurem de vigilar de forma simultània per aguantar al món global.
El primer dels costats és el tecnològic. Sempre vist com una oportunitat, com realment és, podem córrer el risc d'evitar veure-li l'amenaça que pot suposar no ja per la nostra companyia, sinó per tot el sector. La fotografia digital, per exemple, ha eliminat de cop empreses líders i d'èxit del sector del revelat, ja que simplement ha deixat de ser un nínxol. Reflexionem doncs si algunes de les tendències tecnològiques actuals ens poden deixar el sector tocat, ja que no veure venir un d'aquests canvis ens porta directament al fracàs. La complaença en que fàcilment cauen les empreses líders, pot convertir-se en una vena als ulls que ens impedeixi adonar-nos del perill.
El segon dels costats és el personal. L'actitud de les persones serà vital pel manteniment de les seves companyies i de la seva pròpia feina. Construir-se la pròpia visió, els propis reptes, i posar-los un termini ens acostarà a complir-los, fins i tot de manera més segura del que pensem. Deixar-se portar no serà un camí vàlid, ja que només ens conduirà al desastre.
El tercer dels costats és el canvi empresarial, ja que si canvien les persones també ho faran les empreses en les que treballen. No està encara escrit com ha de ser l'empresa global d'èxit, però si que està clar que tindrà en la seva essència moltes diferències respecte a les del segle XX. Per posar alguns exemples, les bases del màrqueting quedaran en entredit, ja que la manera de dirigir-se a la gent ha canviat, i caldrà estar molt més atents a la relació que espera cadascun dels nostres clients, vigilant tots els detalls. El client buscarà l'empresa que li interessa i no a l'inrevés.
L'empresa global haurà de cercar aliances internacionals ja que el que fem no ha de tenir fronteres, ni vincles emocionals locals. L'aplicació de la innovació sistemàtica haurà d'arribar a totes les escletxes de la companyia, començant per la captació de talent, ja que si els perfils que busquem són aquells que ens permetin trencar les regles del mercat, difícilment podrem aplicar les pautes convencionals per contractar-los.
Com en una partida d'escacs, eviteu que l'ímpetu del vostre pla us eviti veure l'estratègia del contrincant i us porti al mat.