La Mariona es va despertar amb la cançó de Queen.

Una ullada ràpida a la polsera: “Tot bé, Mariona, avui pots anar a la oficina”.
- Avui faré teletreball, CAT-i, -va dir, amb un somriure.

Estava impacient per veure el resum del dia, però no seria abans del cafè.
Feia dies, però, que tenia la sensació que el brot estava sota control, i mentre deixava caure la càpsula a la cafetera, va esperar que el seu ordinador recuperes l’informe que enviava la CAT-i.

La Mariona treballava a riscos laborals d’una de les principals empreses del país, que amb una àmplia xarxa de punts de venda, donava feina a milers de persones.
L’evolució d’absentisme per malaltia s’assemblava cada cop més a la gràfica dels anys sense pandèmia.
Apart de les noves baixes, que no podia saber si eren per covid o altres malalties, tenia algunes persones més confinades a casa en tele-treball. Podien ser candidats asimptomàtics, o persones que calia que es quedessin a casa per altres motius, com tenir cura de nens o d’avis.
L’informe recomanava una neteja més profunda a un parell de locals, que havien estat visitats el dia anterior per nous positius, però no calia tancar cap local.

Havia aprés que no necessitava més detalls.

Va revisar la factura de les despeses que se li repercutirien per garantir el manteniment com zones segures dels seus punts d’atenció al públic i per les seves oficines. Servia per pagar les analítiques fetes als seus empleats, els allotjaments, els controls d’accessos amb polsera...
Va somriure, mentre acceptava el pagament. Lluny quedaven els inicis de la crisi, amb els concursos per la contractació de laboratoris privats, a preu d’or, i les lluites per tenir equips de prevenció als llocs de treball. Ara Salut s’ocupava de tot. Més barat, més efectiu. I l’empresa funcionant gairebé a tot gas.

L’evolució global del país, continuava mantenint-se. L’informe parlava de tres fils nous de contagi, ja totalment analitzats, que en successives cadenes de contagi havien afectat a 19 persones en les darreres setmanes. En pocs dies, la CAT-i era capaç de controlar un brot nou, especialment des de que la penetració de les polseres havia arribat a nivells propers al 90%, tot i el caràcter voluntari.

Recordava algunes reaccions als mitjans de comunicació, a l’inici, de persones crítiques amb el sistema que deien que acabava marcant amb lletres escarlata als malalts, o als que no volien col·laborar. Però l’escrupolosa distribució de la informació que feia la CAT-i generava cada dia més confiança.

Sens dubte que la publicació d’Anonymous a les xarxes va ajudar:

“Vigilem que la CAT-i sigui discreta i segura. Ens ho demostra cada dia.

Nosaltres portem la polsera. Estigueu tranquils”

La difusió massiva de polseres anònimes, entre els col·lectius de més exclusió social, havia estat decisiva. La CAT-i no disposava de les dades del titular, però podia informar-lo si estava malalt, i li permetia l’accés a les zones segures de manera anònima, així com el tractament integral dins del sistema de salut.