Imatge de jcomp a Freepik
Com ja vam comentar fa uns mesos, estàvem disposats a fer més amb menys i ens han pres la paraula. Uns quants, els afortunats, mantenen la feina a canvi d'augmentar esforços, i veuen cada dia que ni així poden mantenir els rendiments que havien aconseguit en el passat. Altres, tenen tot el temps per avorrir la situació en la que es troben.
Què podem fer, doncs, per no caure, uns i altres, en el desànim?
Diuen els experts en motivació que hi ha tres grans forces que ens mouen a l'acció:
La primera, que anomenen motivació intrínseca, és la que experimentem pel mateix plaer que ens produeix fer la tasca. Si ens agrada fer esport, o llegir, o veure una bona pel·lícula, no cal que se'ns doni cap més estímul que ens mogui a fer-ho. Al contrari, robarem tot el temps que puguem a la resta per dedicar-li a aquestes tasques.
La segona, la motivació extrínseca, és la recompensa que rebem de l'exterior i ens empeny a fer una tasca que no voldríem fer. Per tant, el premi final o la conseqüència de l'acció venç la resistència interna per dedicar el nostre temps a una altra cosa. El salari està en aquest grup.
A aquestes dues més tradicionals, s'ha afegit una tercera, la motivació transcendent, que vol expressar la força que per les persones suposa satisfer les necessitats d'altres, en general moguts per una sèrie de valors. Ens fa ser més feliços si aportem quelcom nostre a un benefici comú.
Avui, però, la motivació intrínseca està caient, ja que el nerviosisme actual, l'exigència de resultats, i la baixa disponibilitat de recursos fan que les tasques a realitzar a diari hagin perdut el seu encant.
La motivació extrínseca, també minva, ja que els salaris baixen, i la recompensa costa cada dia més esforç d'aconseguir.
Només ens queda una força per equilibrar el nostre pastís de motivació: la transcendent. Per exemple, la de construir un futur millor pels nostres.
Per això crec que quan milers o milions de persones es mobilitzen amb il·lusió, tenen un potencial per moure's a l'acció que ningú pot menysprear.
Precisament és el que necessitem per sortir de la crisi, trobar noves forces que ens impulsin endavant.
Som-hi!
Comments are closed!