Passa el temps, i de nou arriba el Nadal.

Potser et sembla que ha estat un any més.

O potser ha estat un any que sempre recordaràs.

Jo el recordaré com l’any que vaig aprendre a aprendre dels meus fills.

De la seva visió més oberta i creativa,
de la seva determinació i energia.

I del valor de les seves recomanacions,
que són al fons d’aquestes línies.

I tu, com vols que sigui l’any vinent?

Un any que recordis?

O un any més?

Depèn de tu, del camí que triïs, i de si vols o no caminar.

Alguns et diran que és molt difícil, que millor que esperis.

Que no sou prou gent per fer-lo, que no serà possible.

Mentre que altres et miraran als ulls,
i trobaran una cançó que et doni força.

T’ajudaran a orientar el camí,
fent bones preguntes,
sense marcar-te les respostes, respectant la teva sobirania.

Esbandiran els dubtes, matisaran les pors,
i t’acompanyaran a trobar la llum que busques.
Amb sorpreses,

que és el que et donarà diversió,
si les veus com una oportunitat.

Recordeu com els Reis van caminar,
des de l’Orient, seguint l’estel, per portar uns presents a l’Infant.

I potser un somriure.

Bon Nadal!
I aquest 2019, camina!