No serà pas, aquest, un Nadal normal.
Portem mesos en estat de xoc, des de la irrupció de les porres als nostres col·legis, i estic convençut que, com em passa a mi, tots esteu revivint moments de fa molts anys, que crèiem oblidats.
Llegint una notícia sobre la prohibició de lluir llacets grocs prop dels col·legis, recordava quan anava a l’escola, un cop mort Franco, amb un adhesiu de “Volem l’estatut” que m’enganxava a una parca de l’època. I em va tornar a la ment clarament com un dia, un nen al que ja no poso cara, me la va arrencar i se la va endur. A l'arribar a casa, li vaig demanar a ma mare un altre.
- Què ha passat, Ignasi?
- Res... Me l’han pres...
- I en vols un altre?
- Sí
I vaig continuar lluint l’adhesiu, aquest cop fins que va estar ben atrotinat.
I ara seguim.
Ja fart de que es judicialitzin les idees.
Tip de la recomanació d’aparentar neutralitat, que representa de facto l’acceptació de la violència i del poder de la força.
El que estem defensant es la sobirania.
El dret a decidir per nosaltres mateixos.
I no ens creiem pas millors o pitjors que d’altres.
Ni més ni menys valuosos.
Però ningú ens pot negar la nostra capacitat de triar quin futur volem. També pels nostres fills.
I és evident que moltes coses no ens agraden, des de fa temps, com demostren els moviments del 15M i les manifestacions massives.
Per la Europa desapareguda pels refugiats.
Per l’acceptació del masclisme.
Pel consentiment a la guerra i a l’ús de la violència.
Per la impunitat del frau sistèmic.
Per la utilització del poder públic pel benefici particular.
Pel repartiment del poder econòmic i polític entre els hereus designats.
I entenc, també, que fa por.
Perquè el canvi sempre fa por.
Por a perdre el que tens.
Quan la realitat és que no tens res, si tens por.
I que si avui permets la injustícia, demà et pot tocar a tu.
De fet, et tocarà segur, ja que utilitzaran la teva por per mantenir-ne dins de la cel·la.
I potser és ingenu creure que cal reaccionar pacíficament davant el que considerem injust.
Però sóc així.
Som així.
A aquest Infant que neix per Nadal, la seva societat el va crucificar per molest.
L’omnipresència de l’ús de la violència per imposar-se.
Veuré milers com jo, deia la cançó, que van vencent la por.
Bon Nadal i un 2018 ple de promeses.