"La pilota només és intel·ligent quan passa pels peus dels futbolistes. Quan passa pel cap dels dirigents, es transforma en ignorant". (César Luis Menotti)


El 28 de febrer, a Newcastle, la International Football Association Board (IFAB) ha d'estudiar diversos canvis en el reglament del futbol: més substitucions de jugadors quan es disputi una pròrroga, prolongació del temps de descans, augment dels àrbitres assistents i de les expulsions parcials per uns quants minuts. Res, però, sobre cap dels ajuts que proporciona la tecnologia.

Hi ha cap esport tecnològicament més retrògrad que el futbol? Com pot ser que en un estadi de futbol la tecnologia s'escampi per tot arreu, excepte pel terreny de joc? L'únic adminicle que la FIFA ha acceptat en més de cent anys, per facilitar la feina arbitral, és el dispositiu electrònic amb què el jutge i els liniers es comuniquen. N'hi ha prou amb aquesta petitesa o seria ara un bon moment per fer un salt qualitatiu i enganxar-se als nous temps?

Oportunitats tecnològiques n'hi ha de tot tipus. Des de les pilotes amb xip incorporat que permetrien evitar gols fantasma -utilitzades a diverses competicions oficials de segona filera- fins a esprais que els àrbitres ja han fet servir per marcar els 9,15 metres exactes de les tanques defensives, també en esdeveniments menors. La munió de dispositius electrònics a l'abast d'altres esports és immensa i enorme la dèria comercial per a engiponar-los també al més gran esport de masses europeu. Quina deu ser, doncs, l'explicació de tant retrogradisme? Ja sabem que els organismes internacionals -tipus FIFA i UEFA - solen ser més aviat conservadors quan no directament carques. Però potser hi ha alguna cosa més que impedeix que sistemes d'èxit com l'ull de falcó - hawk eye - tennístic s'instal.lin al futbol.

L'explicació d'aquest ancoratge en la tradició podria ser ben senzilla: el futbol, la seva essència, refusa la incorporació de qualsevol tecnologia que alenteixi l'espectacle. La continuïtat del joc és l'element més característic i difícilment el públic acceptarà interrupcions. Algú és capaç d'imaginar els àrbitres decidint sobre un fora de joc, o sobre una expulsió, només durant un minutet? La màgia permanent del futbol té molt a veure amb les equivocacions arbitrals, amb les decisions discutibles, amb les suposades injustícies perpetrades per un pobre home, pràcticament solet, a qui 22 jugadors intenten confondre permanentment en un terreny que fa de més de 7.000 m2.

Sota aquest punt de vista al futbol no li cal innovar massa: per més que ens queixem ja ens va bé com està ara, quan la química perversa de l'atzar i l'arbitratge ens proporciona un debat continu - amb o sense crisi - que continua omplint els estadis de passió i de milions de persones.