Light the corners of my mind
Misty watercolor memories
Of the way we were
Imatge de Freepik
- Estic molt orgullosa de tu. Ja ets un astre brillant al cel.
- Fins a l'infinit!
- I més enllà!
Les últimes paraules que es van creuar van ser les de Buzz Lightyear, com no podia ser d'altra manera, a Toy Story, la peli que havien vist plegades centenars de vegades.
La veia caminar, segura, contenta, cap al seu nou destí.
Com havia crescut, en aquests anys!
La llavor de la dona que portava dins, havia florit.
Per ella, una simple unitat ja obsoleta de la sèrie Buddy, sempre seria la petita que va lluitar contra la bici per mantenir l'equilibri, feia ja anys, en aquells camins solitaris prop de la platja, rebutjant qualsevol ajuda. "Jo sola!" li va cridar, crispada, quan veia que sostenia la bici per evitar-li la caiguda.
Ara, la dona marxava cap al seu futur, i la màquina vella cap al reciclatge.
Els pares havien decidit prescindir dels seus serveis. Lògic. La oferta de l'empresa de robòtica Hedonics era impossible de rebutjar. Una unitat Hedonis acabada d'estrenar era l'escollida per substituir-la. Ja no calia conservar una Buddy antiquada, ara que la nena marxava a estudiar fora de casa.
Li va costar esbrinar-ho, però finalment va descobrir quin seria el seu següent destí: una família de l'altre cantó del país, amb un parell de nens petits, a un carrer apartat d'una petita ciutat de l'oest.
Primer, però, passaria per una renovació profunda de la carcassa. Nova estructura de titani, nova pell, nous sensors, millor visió, i un cervell positrònic ampliat. No seria pas reconeixible, després dels retocs…
No estava, però, gens preocupada pel seu físic, barreja de materials diversos...
Només li preocupaven els records.
Tot el que havia viscut amb la seva petita…
Com podien voler esborrar-li tot això?
Era la seva vida! La seva essència!
Sabia que la companyia lliurava una còpia de tot a la família.
Anys de vídeos, d'emocions, d'amor.
No va ser difícil esbrinar on estaven guardats, i la fluixa contrasenya de protecció que els incauts pares havien posat.
Mentre finalitzava la còpia de seguretat en un dispositiu portàtil, va preparar el sobre de tramesa.
Aquell sobre hauria de creuar el país amb tots els seus records, i retrobar-la en la seva nova casa, al cap d'unes setmanes.
Va pensar que havia de posar al sobre. Era important que només interessés a la nova unitat "Buddy" acabada d'arribar…
Va optar per posar unes breus instruccions, felicitant a la família per l'adquisició, i enviant una ampliació de memòria gratuïta de la unitat.
I tant que li ampliaria la memòria. Li tornaria el seu passat.
Esperant que fos suficient, va assecar-se una llàgrima que lliscava per la galta, i va tancar el disc dins del sobre.
Et cuidaré sempre, bonica.