Intel·ligència és una paraula que ens fascina.

I com ens fascina, hem intentat que les màquines es comportin de manera intel·ligent.

Ara estem rodejats de dispositius que es comporten de manera intel·ligent, sorprenent, reaccionant a certs esdeveniments, i ajudant-nos a tenir una vida més fàcil.

Però i les persones, serem prou “intel·ligents”?
Què s’espera que siguem?

Veiem constantment que les màquines assumeixen algunes feines. Això ha estat així des de fa anys, i ja no ens ha de sorprendre. Però el que ara està canviant és que hi ha cada cop més coses que poden assumir els robots, i mica a mica ho anem incorporant a la nostra realitat quotidiana... Molts de nosaltres ja tenim un Roomba netejant el terra, i veiem pel·lícules com Her on el protagonista s’enamora d’un sistema operatiu (amb la veu d’Scarlett Johanson, la de debò) o sèries com Westworld on els hostes d’un parc temàtic del Far West deixen anar els instints bàsics amb robots molt humans...

O sigui que cada cop pujaran més el llistó, i haurem de ser més “intel·ligents” per guanyar-nos un lloc. 

Darrerament s’ha convertit en un tema de conversa, una preocupació. Fins i tot The Economist ajuntava experts per recollir opinions.


Es perceben riscos, però també poden ser oportunitats.

Fa poques setmanes al Radical is Normal de l’Alfons Cornella veiem gràfiques que ens mostraven com els països amb més robotització eren també els que tenien ratios de desocupació més baixes.

Però la llista de feines “en risc” va creixent, donada la capacitat creixent de les màquines d’analitzar i prendre decisions.

Probablement, els robots faran feines que no volem fer. També és veritat que avui aquest tipus de feines ocupen a molta gent.

Tenim doncs per davant el repte de construir un model de societat que ens encaixi.

I tenim massa símptomes de que les coses fa temps que no ens encaixen. Fixeu-vos la tendència que tenim a sortir al carrer, i a fer manifestacions de milers o fins i tot milions de persones. Per què sortim, si no és perque volem canviar coses, perque no ens agrada com funcionen?

Però d’altra banda ens costa treballar plegats. Som individualistes. Egoistes.

Recordo que quan vaig començar a veure alguns capítols de Fear The Walking Dead, pensava tristament que no som capaços de lluitar junts contra les amenaces.

De fet, tot el que no siguem nosaltres, és una amenaça.

I així és molt difícil canviar coses importants.

Pensareu que no ofereixo cap solució, només aixeco preguntes. Problemes.
Però el món en el que ens trobem és complex: els països, les empreses, les persones.

Fa anys ens hagués semblat increïble que fos tant fàcil unir la oferta i la demanda. Aquesta dificultat ara, gràcies a les xarxes, i a la capacitat d’establir-nos com generadors d’informació, i no només com consumidors, ha generat nous mercats.

Potser veurem en el futur mecanismes que ens permetin unir les intel·ligències. Les capacitats creatives dels humans, emfatitzades per la precisió incansable dels robots.

Anem a un món que farem junts. Hauríem de ser capaços de fer-lo millor.