En temps convulsos com els que vivim, resulta imprescindible per a les corporacions assegurar que els mecanismes interns de comunicació funcionen a la perfecció. A aquest fet se li afegeix el canvi de paradigma en que està immersa Internet amb la revolució 2.0.

Trobareu molts especialistes (com Genís Roca) que us parlaran del fenomen Web 2.0 amb profunditat, si bé crec que tots estarien d'acord en que el canvi més rellevant que aporten aquestes tecnologies és la popularització de la capacitat de generar continguts.

Així, qualsevol membre de la organització pot esdevenir un punt de referència per un determinat tema. I això pot posar els pèls de punta a més d'un, acostumat a mantenir el control de la informació que es distribueix per la organització.

De totes maneres, si McKinsey ens parla de com implantar aquestes tecnologies amb èxit a dins de les organitzacions, podem donar per fet que ja no hi ha marxa enrera, o sigui que potser que fem una ullada a les recomanacions que ens fan per no fallar el tret.

1) Sponsor: Com ja ens diu la teoria de gestió de projectes, tota iniciativa necessita una persona visible que li doni suport. En aquest cas encara pren més rellevància ja que aquests projectes trenquen els mecanismes jeràrquics de transmissió de la informació, i provoquen que els nivells inferiors assoleixin més protagonisme. No n'hi haurà prou, doncs, amb el voluntarisme de Tecnologia o d'algun cap de projecte trempat, sinó que haurem de buscar punts d'ancoratge a dalt de tot.

2) Observar i promoure: No sabrem que triomfarà a casa nostra fins que ho provem, i segurament sorgirà com un efecte secundari d'altres iniciatives. Caldrà estar atents a les mètriques per veure en quins casos es fan servir les noves eines i per a què.

3) Procés: Cal que fem servir les eines diàriament en la nostra dinàmica productiva, i treure-les de la marginalitat. Tenim tendència a frivolitzar amb que les eines de cooperació i comunicació són joguines pels adolescents, marcats potser pels exemples del Messenger o el FaceBook, i per això serà bàsic que les institucionalitzem com a part del procés de fabricació de serveis o productes de la nostra companyia.

4) Actors: Trobar els mecanismes correctes per incentivar a que les persones idònies ens creïn els continguts serà bàsic per no pervertir la base de coneixement, i per evitar que caçadors de recompenses ens omplin de continguts escombraria els nostres repositoris corporatius.

5) Regulació: Trobar l'equilibri entre llibertat i control per assegurar que no matem al missatger, però que tampoc donem mistos als incendiaris.

Tenim davant un interessant repte organitzatiu, ja que podem aconseguir que la gent amb energia i coneixement es dediqui a enriquir la nostra empresa, o que s'entretingui a les xarxes socials públiques. Serem prou valents?