Imatge de Freepik
Repassant la història del tercer camí, veiem que l’actitud d’en Martí és la ideal per a la innovació.
Té curiositat, s’arrisca i obté un bon resultat.
El tema del risc és quelcom diferent per a una empresa que per a una persona.
Quan una empresa pren risc, arrisca els seus diners.
Quan una persona pren risc agafant un nou camí, com a mínim es juga la seva reputació a l’empresa, o sigui, la possibilitat d’un ascens.
No hi ha innovació sense aventura, sense risc.
El resultat d’un tercer camí pot no valer res, però si un creu en una idea, s’ha d’atrevir a exposar-la, insistentment, com en Martí.
No he explicat el que li va passar a en Marti al cap d’un temps.
De nit i amb sigil, algú li va robar totes les joies.
Una innovació pot ser copiada, robada, i el copiador pot ser que tingui més habilitat per posar-la al mercat.
Fa ja un munt d’anys un investigador d’una universitat americana va desenvolupar la idea d’una interfície d’usuari basada en finestres. La idea va ser agafada per RankXerox, després la va desenvolupar Apple, i al final els que es van fer rics van ser els de Microsoft.
Apple ha sabut reenfocar el negoci venent els productes com un distintiu de pertinença a una classe social, la qual cosa també és innovadora, i ha recuperat terreny.
Un bon venedor ven el fum com una innovació si cal, sobre tot si el venedor és innovador en la venda.
De totes formes també es cert que han tingut l’encert d’innovar en els productes tecnològics, i els demés els copien sovint.