imatge de javi_indy a Freepik
Ens trobem sovint com professionals tancats en un cercle que ens exigeix anar millorant i millorant sense fi.
Potser som nosaltres mateixos els que ens exigim aquesta evolució que ens porti a sentir-nos exitosos, influents, útils…
Pensem un moment què és el que realment ens satisfà, i quan ens durarà aquesta energia en cas que ho aconseguim.
És un augment de sou?
És tenir una etiqueta o una altra en una companyia?
És disposar de més o menys capacitat per influir en el nostre entorn?
És acumular propietats?
Llegint fa uns anys el llibre IkigaÏ del Francesc Miralles vaig trobar algunes pistes per mirar una mica més enllà.
Treballar en companyies grans m'ha mostrat també la dificultat de preveure el futur.
A tots els nivells estàs exposat a qualsevol corrent d'aire, que no pots controlar.
I et pot afavorir o perjudicar.
També hem de considerar que nosaltres anem canviant amb el temps.
Punts en els que destacaves o t'interessaven en el passat, acaben passant a l'arxiu.
A vegades pel fet de que amb la edat perds aquella competència o ja no resultes tan especial.
O simplement t'interessa dedicar-te a altres coses que t'omplen més.
La nostra esperança de vida creix, i la manera de fer front a fer-nos grans no es quelcom que puguem deixar a l'atzar, o ens trobarem que un bon dia ja no tenim aquella feina a la que li hem dedicat tota la energia, i el forat a omplir sigui enorme.
Encara a mig camí de descobrir les recomanacions d'Arthur Brooks al seu darrer llibre, sembla evident que cal anar preparant un pla diferent per la nostra segona meitat de la vida.
Un camí complex en el que cal renunciar a algunes coses, i posar atenció a altres.