La lluita per la vida – Cara B – (AI11)
Respectar al malalt

Imatge de Freepik

I'm still standing better than I ever did 
Lookin' like a true survivor, 
feelin' like a little kid 
And if you want to knock me down, do it now 
'Cause I'm still standin'

La Júlia analitzava aquell fred matí d'hivern el cas de la unitat CR4833/A7/MHC, anomenat Julius, de la sèrie CARE.

De nou, un robot havia anat més enllà del comportament esperable. 

Anticipant que el seu propietari tenia un càncer que s'havia de tractar amb rapidesa, però que els metges no estaven encertant a diagnosticar, va tirar pel dret, i va recollir totes les proves diagnòstiques que ja s'havia fet i les va enviar a un sistema intel·ligent de detecció diagnòstica, impulsat comercialment sota la marca HealthTronics.

Aquesta companyia havia sortit del no-res, i estava guanyant protagonisme cada dia. 

Basada en una tecnologia de xifrat quàntic, permetia assegurar l'anonimat del client, i a la vegada treure profit dels diagnòstics fets durant els darrers anys als principals hospitals del mon.

Algú s'hauria treballat com una formigueta una base de coneixement immensa, ja que no només eren proves diagnòstiques, sinó també tractaments aplicats i resultats obtinguts.

A més, HealthTronics era una entitat sense ànim de lucre.

Els serveis no eren gratuïts, i forçaven al metge a informar el grau d'avanç de la malaltia, contrastar les teràpies aplicades, i enregistrar els resultats. 

El que obtenien a canvi era un diagnòstic molt més acurat del que podia fer qualsevol especialista. 

Tots els guanys es dedicaven a inventariar més i més casos. A revisar i entrenar al sistema. 

El metge, però, en cada cas, acabava decidint el que volia fer.

Alguns no es creien al sistema i seguien la seva intuïció. 

Això també ajudava cada dia a millorar-lo.

Va bufar el té verd, mentre veia com, sorprenentment, unes volves de neu es quedaven enganxades a la finestra.

L'Oriol va acabar donant el consentiment a totes les accions de tramesa d'informació del robot, però amb posterioritat. 

Li havia, probablement, salvat la vida.

Però, i si no ho hagués volgut? 

I si hagués preferit no saber-ho, que una malaltia li robava la vida cada dia que passava sense tractament? 

El Julius sabia prou bé que no era així. 

S'estimava massa la vida per no lluitar-la.

De totes maneres, no li costava res preguntar abans. 

Va redactar una recomanació en que es demanés com a mínim un consentiment genèric per utilitzar diagnòstics artificials, malgrat estar anonimitzats.

El malalt es mereixia el respecte de poder liderar les seves decisions. 

En pocs minuts va rebre l'avís del jutge amb la conformitat, que comportaria una nova regla de comportament robòtic.

Va fer una ullada a la darrera pàgina de l'informe, on es llegia l'evolució del tractament. 

Per sort, l'Oriol se n'estava sortint. 

Va somriure, mentre la neu cobria la ciutat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Llegir més: