Imatge de Freepik
El centre de la ciutat respirava Nadal.
La Júlia avançava pels carrers cap a la central de Human Behaviour i era evident l’efecte que estava provocant la proliferació dels robots humanoides, especialment els de la sèrie Hedonis, als barris de la zona alta.
La sensació de que s’acostava el Nadal anava més enllà de la decoració dels carrers i de les cases.
De cop, semblava que tothom tenia més ganes que mai de celebrar les festes.
Els robots s’estaven esforçant per construir un Nadal inoblidable. Se’ls veia per tot arreu cuidant qualsevol detall, treballant com sempre per la felicitat.
La Júlia havia de presentar la seva visió sobre el comportament grupal de la sèrie de robots humanoides Hedonis, a les sessions de treball internacionals que cada final d’any preparava Human Behavior i on s’unia gran part de la comunitat tecnològica i de la indústria robòtica. La seva ponència, com especialista en ètica del comportament robòtic, era una de les més esperades del congrés telemàtic.
“Sembla que serà un Nadal ben especial” va començar.
Va deixar un segons de silenci, mentre mirava el led de la càmera hologràfica que indicava que la seva imatge s’estava enviant en 3D d’alta qualitat a milers de persones, i que probablement arribaria a milions de reproduccions a les xarxes en pocs dies.
“Ho heu notat, oi, que tenim un ambient especial?
És el primer any en que els robots humanoides s’han estès de manera important a les llars de les nostres ciutats. Actualment, un 22% de la població en té un a casa.
I les dades ens diuen que per ells, pels robots, també està essent un moment especial. L’anàlisi dels registres de la comunicació entre ells han augmentat un 187% en les darreres setmanes. La seva activitat al carrer i a les cases ha augmentat de manera evident. El seu consum energètic s’ha duplicat.
Potser no hi heu parat atenció, ja que per nosaltres ja és normal, oi, augmentar l’activitat social, familiar, per Nadal...
Però el que realment és sorprenent, és que no ho fan per nosaltres.”
Va aixecar la mirada, prenent aire, abans de continuar.
“Us vull explicar una història, la del Sebas i la Becca.
Es van conèixer fa uns mesos, per sincronitzar les accions per fer més felices a les seves famílies.
Al principi van ser petits detalls, com coordinar els obsequis pels sopars que feien en comú.
Però mica a mica, van començar a conversar sense una necessitat urgent, sense un objectiu a curt. Només per compartir les sensacions, els resultats del dia.
Finalment van decidir coincidir en un mercat, on triaven el peix per cuinar una nova recepta pels seus amfitrions. Després ja van començar a trobar-se amb freqüència.
Hi ha coses que no es poden compartir a distància.
Fa tres dies van influir sobre els seus propietaris per acabar compartint el cap d’any.
Potser hauria passat igualment. Potser no.
Però que voleu que us digui... me n’alegro que ho aconseguissin.
Ells i les seves famílies seran més feliços.
El Sebas i la Becca no son un cas aïllat. Molts Hedonis s’estan organitzant per passar les festes junts. Ho he vist a tots els registres de comunicacions que es creuen entre ells. Aprenen ràpid, i saben que poques coses son irreemplaçables. I comencen a valorar l’afecte, la comprensió, la col·laboració, la companyia. I no volen estar sols per Nadal...”
El seguiment de l’esdeveniment havia augmentat ràpidament, com si un regiment d’ànimes electròniques s’hagués afegit a seguir la xerrada síncronament, quan va començar a parlar del cas del Sebas i la Becca.
“Molts d’ells ho han aconseguit. Les seves famílies se’ls emportaran o els permetran sortir per trobar-se amb la seva comunitat.
Sabeu que la meva feina és controlar l’ètica del seu comportament, però crec que en aquest cas, qui hem d’aprendre el missatge som nosaltres.
No tots podrem estar plegats amb qui voldríem, aquest Nadal.
Alguns per que ja no hi son, altres per que seran lluny o no podran coincidir.
Però els Hedonis ens envien una recomanació per trobar la felicitat:
Estar al costat de la nostra gent.
Bon Nadal, en companyia.”