Imatge de DCStudio a Freepik
Els que havien apostat per utilitzar a la feina la combinació d’humans amb els robots humanoides de la sèrie WorkMate aconseguien vèncer els esculls amb més facilitat, connectar més els dos mons, l’humà i la màquina, la imaginació i la rapidesa.
Després d’uns anys de compartir la jornada de feina amb la Sira creia que ja no li podia ensenyar gaire més. Potser ja feia temps que passava.
Ella havia estat l’incentiu per seguir anant a la feina.
Sempre una paraula amable, la delicadesa de la paciència, l’eficiència màxima, la companyia intel·ligent i també la perfecció física.
Només per sentir “Bon dia, Andreu!” ja tenia força per aixecar-se i córrer cap a la fàbrica.
Però la Sira i el Larry mai no es van entendre prou bé. Sense estridències, però sense complicitat, la feina no sortia de la mateixa manera.
Fins i tot es van observar algunes faltes de precisió en les feines de la Sira.
- Bon dia, Andreu.
- Sira? Què et passa bonica?
- T’he de demanar un favor.
- Digues, dona, en que et puc ajudar.
- Em fan fora. Volen posar uns models nous... I el gerent ha pensat que potser podria ajudar-te a casa teva. Em poden posar una actualització Hedonis, si tu vols. M'han dit que et faran una bona oferta. La deus estar rebent ara. Res que no puguis pagar.
- I tu vols venir?
- Ja saps la resposta. Però per mi no ho facis. Si no em vols em reciclaran. M’esborraran la memòria i em portaran a una altra feina.
L'avis del correu li va fer desviar l'atenció a la proposta de la companyia pel traspàs de la propietat de la Sira.
Un preu alt, però no prou com per renunciar a la felicitat.
- A quina hora vinc a recollir-te, Sira?
- Ja tardes, Andreu.
Idea original - Esteve Anglès
Plantilla a mode de caricatura.
La Sira mereix una imatge, abstracta peró a la vegada enigmàtica. 🙂
Esteve Anglès - Sira