Tot i viure sota un cel lumínicament contaminat, des de petit m'han cridat l'atenció els astres. Crec que els homes necessitem que se'ns recordi sistemàticament que no som el centre del univers i un bany de petitesa no ve mai malament en un món ple de prepotència. I l'univers et posa al teu lloc en un instant. I si he de destacar un sol astre que em cridi l'atenció us diria que se'ns dubte és Betelgeuse. La super-gegant vermella que domina els cels d'hivern des de la seva posició privilegiada per sobre i a la dreta del cinturó d'Orió, la referència més clara que podem trobar al cel nocturn després de la lluna i de l'Ossa Major. Voleu saber alguns detalls d'aquest astre tant especial?

• Potser és l'estel del que podem percebre més clarament i sense ajuda de cap instrument òptic la seva tonalitat ataronjada.
• Ara estem veient la llum que va generar l'astre quan Cervantes es traslladava de Valladolid a Madrid fruit de l'èxit de la primera part del Quixot. O sigui, està a uns 400 anys-llum de distància. A més, s'allunya de nosaltres a 20 km/s.
• La seva energia supera a la del sol de manera gairebé insultant. És una estrella variable. Combina èpoques d'esplendor, amb altres de languidesa, però quan està en hores baixes brilla 7.600 vegades més que el nostre sol. En plena forma, arriba a multiplicar la lluminositat del sol en 14.000 cops.
• La seva variabilitat és deguda a que palpita com un cor. Quan està contreta i petitona, tindria un diàmetre com la òrbita de Mart (900 vegades més gran que el nostre sol),i és quan resulta més brillant. Quan s'expandeix arribaria a tenir el diàmetre de l'òrbita de Júpiter (1.500 vegades el diàmetre del sol).

I malgrat això, Betelgeuse s'està morint. I des de aquí baix sembla immutable, omnipotent, la reina de l'univers. Ni els astres més admirables del cel són per sempre. Més informació: http://www.astronomos.org/articulistas/Lonnie/Betelgeuse.htmhttp://en.wikipedia.org/wiki/Orion_(constellation)http://en.wikipedia.org/wiki/File:Orion_3008_huge.jpghttp://www.celfosc.org/