Hi ha governants que són respectats per tots els grups polítics, i que més enllà del seu color, són opinions que són escoltades, i que quan les deixem de tenir, les trobem a faltar.
És el cas del Conseller Antoni Castells, que va fer el passat 14 de setembre de 2009 un resum de la situació econòmica i política del país, en una conferència del Cercle Financer a la seu de “la Caixa”.
Indicava Castells que si bé des del vessant català, el curs anterior va estar marcat per la dura i llarga negociació sobre l'aplicació de l'Estatut en l'apartat de finançament autonòmic, ara toca dedicar-se plenament a ajudar al país a superar la crisi el més aviat possible i amb el mínim desgast.
La reflexió bàsica de Castells és que l'economia i la política no poden anar deslligades, i que la robustesa dels dos pilars és imprescindible per generar la riquesa i el creixement que l'estat del benestar requereix. L'estat i el mercat han d'anar plegats. Cal trobar l'equilibri entre Keynes i Schumpeter, com unes hores més tard, a menys de 500 metres, ens recordaria Alfons Cornella en el seu “update” d'Infonomia a l'auditori de l'Illa.
El Conseller és del parer que, tot i que el pitjor sembla haver passat ja, no es pot donar cap oportunitat a una possible recaiguda i que per tant és raonable mantenir la vigilància des de l'optimisme. Comentava que creu que es va aprendre la lliçó de la depressió de la dècada dels 30 i que ens evitarà entrar en depressió i sortir aviat de la recessió. Els errors del passat van ser una manca de decisió dels estats per crear estímuls i actuar de manera decidida, encara que això generés endeutament, i també una retirada prematura de les mesures anti-crisi. Aquest convenciment de que encara no és el moment de rebaixar la vigilància és el que el porta a manifestar-se en contra d'un augment dels impostos, malgrat la posició del seu partit, tot i ser conscient de que no es pot mantenir un dèficit del 10% durant massa temps.
Així i tot els brots verds es materialitzen en alguns païssos que ja comencen a tenir creixements trimestrals positius a Europa. Indirectament, Castells creu que la major connexió de Catalunya amb Europa, superior a la d'altres autonomies, pot afavorir-nos per arribar de nou al creixement abans. L'Estatut en desplegament, el creixement de PIB per capita superior a la d'altres grans regions d'Europa, el lideratge en alguns camps, com la biomedicina, i disposar d'un sistema financer de pes, sense polititzar, pot afavorir al nostre país per mirar al futur amb optimisme, essent importants a i per Espanya.
Espanya té unes característiques especials que poden afectar a la seva reacció. Per un cantó creu Castells que l'actuació del Gobierno ha estat en general correcte “més val fer coses i equivocar-se en algunes que no fer res” deia. L'atur superior al 18% i amb tendència a incrementar-se fins al 20%, i l'espectacular dèficit comercial del país, fan que la recuperació es vegi encara llunyana.
Proposa el Conseller un ajustament pactat de rendes i ser conscients de que ara som més pobres. Històricament, la devaluació era la solució per aquests casos, però ara l'entorn Euro no ens ho permet, per sort. De manera imprescindible, caldrà arribar a un pacte global, polític i social, sense dogmatismes, que posi tots els elements en joc: mercat laborat, fiscalitat, ajuts per empresaris... També caldrà buscar solucions pel mig termini, ja que difícilment tornarem a créixer emprant els vells models basats en el totxo. Les infraestructures, la innovació i l'aposta pel talent és la única via possible per occident.
De forma èpica, ens acaba demanant unitat per tirar el país endavant.
Farem cas al savi?
Més informació sobre la xerrada:
Resum de La Vanguardia
És el cas del Conseller Antoni Castells, que va fer el passat 14 de setembre de 2009 un resum de la situació econòmica i política del país, en una conferència del Cercle Financer a la seu de “la Caixa”.
Indicava Castells que si bé des del vessant català, el curs anterior va estar marcat per la dura i llarga negociació sobre l'aplicació de l'Estatut en l'apartat de finançament autonòmic, ara toca dedicar-se plenament a ajudar al país a superar la crisi el més aviat possible i amb el mínim desgast.
La reflexió bàsica de Castells és que l'economia i la política no poden anar deslligades, i que la robustesa dels dos pilars és imprescindible per generar la riquesa i el creixement que l'estat del benestar requereix. L'estat i el mercat han d'anar plegats. Cal trobar l'equilibri entre Keynes i Schumpeter, com unes hores més tard, a menys de 500 metres, ens recordaria Alfons Cornella en el seu “update” d'Infonomia a l'auditori de l'Illa.
El Conseller és del parer que, tot i que el pitjor sembla haver passat ja, no es pot donar cap oportunitat a una possible recaiguda i que per tant és raonable mantenir la vigilància des de l'optimisme. Comentava que creu que es va aprendre la lliçó de la depressió de la dècada dels 30 i que ens evitarà entrar en depressió i sortir aviat de la recessió. Els errors del passat van ser una manca de decisió dels estats per crear estímuls i actuar de manera decidida, encara que això generés endeutament, i també una retirada prematura de les mesures anti-crisi. Aquest convenciment de que encara no és el moment de rebaixar la vigilància és el que el porta a manifestar-se en contra d'un augment dels impostos, malgrat la posició del seu partit, tot i ser conscient de que no es pot mantenir un dèficit del 10% durant massa temps.
Així i tot els brots verds es materialitzen en alguns païssos que ja comencen a tenir creixements trimestrals positius a Europa. Indirectament, Castells creu que la major connexió de Catalunya amb Europa, superior a la d'altres autonomies, pot afavorir-nos per arribar de nou al creixement abans. L'Estatut en desplegament, el creixement de PIB per capita superior a la d'altres grans regions d'Europa, el lideratge en alguns camps, com la biomedicina, i disposar d'un sistema financer de pes, sense polititzar, pot afavorir al nostre país per mirar al futur amb optimisme, essent importants a i per Espanya.
Espanya té unes característiques especials que poden afectar a la seva reacció. Per un cantó creu Castells que l'actuació del Gobierno ha estat en general correcte “més val fer coses i equivocar-se en algunes que no fer res” deia. L'atur superior al 18% i amb tendència a incrementar-se fins al 20%, i l'espectacular dèficit comercial del país, fan que la recuperació es vegi encara llunyana.
Proposa el Conseller un ajustament pactat de rendes i ser conscients de que ara som més pobres. Històricament, la devaluació era la solució per aquests casos, però ara l'entorn Euro no ens ho permet, per sort. De manera imprescindible, caldrà arribar a un pacte global, polític i social, sense dogmatismes, que posi tots els elements en joc: mercat laborat, fiscalitat, ajuts per empresaris... També caldrà buscar solucions pel mig termini, ja que difícilment tornarem a créixer emprant els vells models basats en el totxo. Les infraestructures, la innovació i l'aposta pel talent és la única via possible per occident.
De forma èpica, ens acaba demanant unitat per tirar el país endavant.
Farem cas al savi?
Més informació sobre la xerrada:
Resum de La Vanguardia