Imatge de wirestock a Freepik
When your day is long
And the night, the night is yours alone
When you're sure you've had enough
Of this life….Com podia estar exhaust un robot... I això que les unitats BUDDY, com ell, tenien una energia reforçada respecte als anteriors models CARE.
Però ho estava.
Els darrers dies havien estat un malson increïble.
I tanmateix, mica a mica, veia que era veritat, que estava passant, i que l’Oriol, el seu buddy humà, de 14 anys, no tornaria a casa.
Veia els pares enfonsats.
Recordava com li havien explicat tota la lluita per aconseguir un fill. Després de provar totes les alternatives disponibles es van decidir per l’adopció.
No va ser un procés senzill ni exempt de patiment.
Però el desig d’ambdós els va ajudar a superar-ho.
I ara, 10 anys després, quan tot semblava anar perfecte, el mon se li escardava quan li van comunicar la mort de l’Oriol, per SCA.
Sempre havia odiat els acrònims que tan agradaven als humans.
SCA. Sudden cardiac death.
Ell patia cada dia pel cor de l’Oriol, però els pares mai li van fer cas...
- Que sabras tu, Buddy.
A la revisió mèdica tot surt perfecte.
No em facis patir més.
Prou.
Ell s’ho temia.
Analitzava les corbes cada dia, i alguna cosa no anava bé en aquell petit cor de l'Oriol.
Però no podia fer res.
“Prou” -recordava.
Va sentir l’explicació dels metges, “probablement per antecedents familiars desconeguts”, “SCA”, “difícil de diagnosticar si no es buscava de manera específica...”
El pare estava treballant. Com sempre. No s’ho perdonava.
La mare havia trobat temps per anar al partit. Com sempre.
I de cop al minut 22, tot es va parar, sobretot el cor de l’Oriol.
I ara mateix li semblava impossible tornar a arrencar res.
I ell, estava a casa, no el van deixar anar al partit...
- Que dius que vols venir? Ni parlar-ne! A veure si ara m’emportaré un robot al partit...
I va pensar que ja en tenia prou, d’aquesta vida.
Sentia que era culpable. D’inacció. De la mort del seu buddy. Del seu estimat Oriol.
Va connectar un cable d’alta tensió al seu cervell positrònic.
Sabia que seria el final.
Però no podia aguantar el dolor.
“Prou”