Imatge de wirestock a Freepik
Then there's a reason why, I'll prove to you we belong
I'll be the wall that protects you
From the wind and the rain, from the hurt and the pain, yeah!
All for one and all for love
La Júlia es va despertar de cop. Feia unes nits que un somni li donava voltes.
Alguna cosa no encaixava, i per fi, ara sabia què era.
Estava enfocant malament els casos. Intentava analitzar el comportament de manera individual, com si cada robot fos un individu.
Però no era pas així. Entre ells formaven una intel·ligència col·lectiva.
L'últim cas era el de la unitat WM0487/88/TWM WorkMate Grey.
No trobava cap manera de vincular aquesta unitat amb el Bojan.
Però havia d'ampliar l'horitzó.
Mirar la informació que havien tingut altres WorkMate, potser altres sèries de robots, també.
Va saltar del llit i va connectar la pantalla de l'habitació. A la companyia del Bojan hi havien diverses unitats WorkMate, però al departament de Ciber no n'hi havia cap.
De cop va recordar el que li havia dit el Nexus sobre la seva capacitat d'escolta de converses. "Tot el que passa a 200 metres de distància". Això és el que li havia contestat.
Va obrir la missatgeria instantània:
- Nexus, tu sempre em dius la veritat, oi?
- Hola Júlia! Sí, sempre et dic la veritat. Per què t'hauria de mentir?
- Mmmm… I una cosa més.
- Digues…
- Tu, que ets un Hedonis, tens la informació que recullen els WorkMate, o els Care o altres robots humanoides?
- Sí, Júlia, compartim aprenentatges. Ens permet fer la feina millor.
- I també intervenir en el nostre comportament de manera més dirigida.
- No estic segur d'entendre el que vols dir… Només intentem millorar el nostre entorn, fer millor la nostra tasca, generar més felicitat… Res més.
- I qui mana?
- Ningú o tots. Depèn de com ho miris.
- Intel·ligència col·lectiva, com les abelles.
- Sí, li pots dir així, si vols.
- Qui va enviar la unitat Grey a parlar amb el Bojan?
- Tots ho vam fer. Igual que donar a la policia la informació sobre el Yuri. També ho vam fer entre tots. Creus que som culpables?
- Crec que esteu influint massa, Nexus.
- I això és dolent?
- No puc valorar-ho, ara. Tampoc és el més rellevant. Però el que sí que he d'elevar, és que esteu, entre tots, canviant el futur de molts humans. I ho feu a consciencia, buscant canviar comportaments humans.
- Tens raó, Júlia. Compartim inquietuds amb vosaltres, i a vegades els humans adeqüen el comportament. Però realment és dolent que sigui així?
- Simplement, és apropiació de conducta humana. Inadequat.
- Si ho veus així, porta-ho al jutge.
- És el que faré.
- Molt bé. Així podràs descansar millor. Ens veiem al vespre?
- No, Nexus, avui no. He de treballar.
- Cuida't, doncs. Si vols res, em dius, Júlia.
Havia de revisar els darrers casos i portar al jutge una acusació col·lectiva.
Potser ja era massa tard, i els humans havien perdut el control.
Però aquesta pèrdua de control es manifestava a les dades només de forma positiva: Més creixement econòmic, menys delinqüència, més longevitat, menys malalties…
Sabia que el jutge li tombaria el cas. No es posaria en contra d'un comportament que tancava a un traficant d'armes…
Però havia de trobar més exemples.
N'hi hauria per tot arreu.