Imatge de mrsiraphol a Freepik
En Bojan mirava per la finestra el moviment de la ciutat, mentre els acords del Knopfler omplien el seu cervell.
Li agradava mirar la ciutat a la nit, tranquil·la.
Malgrat els més de 30 anys que havien passat, encara tenia flaixos de la ciutat de Dubrovnik en flames. Tenia 11 anys, quan va perdre la família al incendiar-se casa seva, com efecte secundari d'un atac militar. Secundari, colateral, moltes paraules buides... Res podia donar sentit al patiment d'aquell desembre del 91.
Va estudiar programació. Primer de manera autodidacta. Després a la universitat, gràcies a unes beques a les que va poder optar.
De seguida es va interessar per una emergent disciplina: la ciberseguretat.
No li va faltar feina, que li va permetre ser un referent en el camp.
A casa, però, aparcava la feina, i es dedicava al que li importava de debò: la lluita contra el tràfic d'armes.
Més enllà dels interessos personals, polítics, socials, creia fermament que determinades industries buscaven el conflicte armat com a via de generació de beneficis.
Després d'investigar les xarxes fosques del poder, tenia a algunes persones concretes a la llista. Ara estava centrat en el Yuri. Vinculat inicialment a les branques polítiques, en Yuri Stefinovic de seguida va veure la oportunitat de fer negoci internacional a la indústria de l'armament. Aprofitant la fortuna familiar, amassada en altres conflictes bèl·lics, va crear una xarxa d'empreses i relacions que li permetien incentivar els conflictes i treure'n profit.
El Bojan havia decidit acabar amb ell. Li havia portat mesos intervenir el seu vehicle, però ara podia provocar un canvi en el sistema de acceleració i de frens, que estratègicament utilitzat, acabaria amb el vehicle estimbat a un penya-segat. Seria l'endemà, entre les 8:32 i les 8:35, quan el vehicle enfilaria la corba que hauria de ser tràgica.
El conductor, amb fama d'alcohòlic, semblaria la causa fatal. Res no podria fer, borratxo o serè, quan ell agafés el control remot del vehicle.
Volia anar a dormir aviat, però va voler repassar tots els detalls un cop més. Un correu entrant va treure'l de la seva concentració. Malgrat tenir les notificacions desconnectades, aquest avís va aparèixer a la seva pantalla.
L'assumpte era prou clar: "No ho facis. Considera aquest pla B".
Cagunlou.
Seran els serveis secrets?
La seguretat corporativa del Yuri?
Com podia ser?
Sempre havia navegat sota moltes capes de protecció i anonimat. Res podia vincular-lo personalment… però el mail l'havia rebut a la seva adreça personal més secreta. La que només coneixien els més propers.
El text del mail era prou clar. Descrivia tot el pla que havia traçat, tots els detalls. Continuava dient: "No caldrà que ho facis."
Un servei d'intel·ligència, no l'hauria pas avisat.
Directament haurien enviat a la policia.
O encara més probablement, un franctirador.
Però el correu continuava. Hi havia un munt de documentació que vinculava al Yuri amb trames obscures. Desenes d'assassinats a sang freda. Coses que ja es podien intuir, però ningú havia pogut demostrar. Fins ara. Els vídeos, els registres financers, un munt d'evidències farien insostenible aguantar-lo. Sobretot per què les relacions amb líders polítics i econòmics occidentals esquitxaven a massa gent. Ja els semblaria bé, a aquestes elits, deixar que el Yuri carregués amb la culpa.
Les alertes que tenia programades a les xarxes van provocar un altra interrupció.
"Yuri Stefinovic, magnat de l'armament, detingut a Dubai".
Semblava que aquesta gent anava a per feina...
L'últim paràgraf del mail deia. "Ja hauràs vist que està detingut. Volem fer-te una proposta. Treballa amb nosaltres. Obre la porta, i t'ho expliquem."
El timbre va sonar, i la imatge del videoporter va mostrar una cara jove, mirant a la càmera.
La curiositat va poder més que la prudència. Va obrir la porta.
- Hola, Bojan. Em dic Grey. Podem parlar?
La seva manera de vestir, la seva aparença física, el seu accent… semblava una figura sortida dels seus somnis.
- Passa. Sembla que hem de xerrar…
- Sí, Bojan. Gràcies…
Gràcies per la confiança i per obrir la porta.
Deixa'm que em presenti.
Treballo per SafeWorld, una multinacional de la seguretat.
Soc un robot, una unitat de la sèrie WorkMate.
Porto temps aprenent de tu, seguint la teva feina... bé, la segona feina, vull dir...
Volem que ens ajudis a fer un món més segur.
- T'entenem.
Et podem ensenyar el que fem, a veure com ens pots ajudar.
El terrorisme no creiem que sigui la solució.
Saps que el Yuri té un fill d'onze anys?
Com creus que afectaria a la seva vida la mort del seu pare?
Ho sabien tot, el passat, el present... Tenien prou informació com per enviar-lo a la garjola.
- Si acceptes la proposta treballarem junts. Tenim un munt de línies preparades en les que ens podràs ajudar. Som un equip mixt, d'humans i robots, construint un nou ordre.
Es veien capaços d'imaginar un futur millor. El propòsit era massa profund per negar-se a explorar-lo. Com a mínim d'entrada.
- M'has d'explicar moltes coses, abans, Grey.
- M'ho imaginava. He portat uns cafès…
- Ja veig, la meva cafeteria preferida.
Segur que li has posat canyella, oi?
- És clar.