Imatge de aleksandarlittlewolf a Freepik
Posem un exemple més de mirada diferent de la realitat.
En un viatge pels Estats Units vam anar a visitar una empresa de telecomunicacions que havia crescut molt.
El motiu no tenia res a veure amb el seu creixement, només volíem saber com els hi anava amb un paquet de software en el que nosaltres també hi estàvem interessats.
Però no vam poder evitar fer la pregunta de com havien aconseguit créixer tant.
Ens van respondre que va ser gracies a la compra d’una companyia petrolera!
Què tenia a veure una petrolera amb les telecomunicacions?
Doncs molt senzill, la petrolera tenia un oleoducte ja envellit, que ja no podia suportar la pressió i no servia per a res.
Però els de telecomunicacions van fer passar fibra òptica per l’oleoducte i es van posar a vendre minuts de comunicacions.
De vegades cal mirar la realitat amb els ulls oberts i sense prejudicis per veure altres realitats.
Cóm serà el futur?
S’explica com un acudit que un nen puja a l’altell on es guarden els trastos i troba una màquina d’escriure.
- Ostres, papa, diu el nen, he trobat un teclat amb impressora!
Que diran en el futur quan trobin un mini ipad?
- Ostres, papa, com ho fèieu amb aquests ordinadors tant grans per implantar-los en el cervell?
Crec que una de les mirades a la realitat que cal replantejar és la visió antropomòrfica de la tecnologia.
Construïm robots, però gastem infinitat de diners i de potència dels seus processadors d’intel·ligència artificial en que s’assemblin a nosaltres.
Un robot amb forma de formiga o aranya pot pujar les escales molt més fàcilment que un robot bípede.
Els sistemes d’informació també els fem a imatge nostra.
Si ens tallen el cap, ja no funcionem, com en els sistemes d’informació que creem.
En canvi ens podríem fixar en els animals que tenen repartits els nòduls del seu cervell, fent uns les funcions dels altres quan fallen.
És que no sabem fer res més que copiar-nos a nosaltres mateixos?
Realment és difícil tenir una mirada diferent.