Imatge de wirestock on Freepik
You haven't walked yet
Your first words have yet to be said
But I swear you'll be blessed
La Bruna i l'Astrid cantaven juntes la sintonia de Blessed, mirant el mar de Sitges des de la terrassa de casa, amb les mans creuades.
Totes les mares ho havien fet des de sempre, quan esperaven un nadó. Ara, malgrat que la nena no creixia dins del ventre de cap de les dues, també ho feien, davant d'una holografia que els mostrava la perfecta evolució de l’Eira, que naixeria en 4 setmanes.
Darrera, la parella d'Hedonis, el Mark i la Ingrid, tampoc es perdien el moment ritual de seguir l'evolució de la petita.
La Bruna, 32 anys, d'origen brasiler, va aterrar de petita a Madrid, quan el seu pare va haver de moure's de Rio cap a Madrid, per un encàrrec de la seva companyia, una multinacional de les telecomunicacions. Però trobava a faltar massa el mar. Per això, quan van decidir anar a viure juntes amb l'Astrid, Sitges va ser el destí triat.
L'Astrid havia nascut a Bergen feia 31 anys. Va conèixer a la Bruna a un congrés sobre computació quàntica a Washington, organitzada pel Potomac Quantum Innovation Center, feia 5 anys.
En aquell moment ja treballaven a Hedonics, una companyia que ens els darrers anys havia superat amb escreix les previsions de vendes de les seves unitats Hedonis.
Com empleades, havien tingut accés gratuït als robots des de l'inici.
Formava part del pla d'atracció de talent de la companyia.
No només era el sou el que buscava la gent que marcava el futur.
Residència, estudis, robòtica, connectivitat i flexibilitat, a canvi del seu talent.
Especialment per les dones joves que havien brillat en carreres STEAM, com la Bruna i l'Astrid.
I també oferien un bon propòsit: la possibilitat, la realitat de fet, de construir un mon millor.
El Mark i la Ingrid, els dos Hedonis, havien estat claus en la decisió, uns mesos abans. Les dues volien tenir fills, però un munt de coses s'havien interposat pel camí. En alguns països la llei, que no evolucionava tan ràpid com la tecnologia, ho prohibia.
Per sort, a Sitges, això no era un problema. Però la feina, els viatges, els estudis… Mai trobaven el moment.
Però el Mark i la Ingrid les veien patir, i el temps passava, i van portar un pla irresistible a la sobretaula d'un vermut d'estiu.
La concepció es va fer a partir de cèl·lules embrionàries de les dues. Sense més intervenció genètica que una mínima neteja de riscos potencials. La natura faria la resta, amb el màgic atzar de la combinació cromosòmica, també del cromosoma X de cadascuna. Seria una nena, clar.
Les placentes artificials d'EctoLife s'ocuparien de la resta. Seguirien tot el procés permanentment, fins el naixement de l'Eira.
La casa ja respirava l'ambient de vetlla, tot llest per la nova vida que arribaria ben aviat.
Tindria, des de petita, una finestra oberta al mar, i un munt d'amor a casa.