Venda directa – Cara B – (AI5)
Els Hedonis s'extralimiten en el seu comportament comercial?
But my words like silent raindrops fell
and echoed in the wells of silence
- Sounds of silence - Simon & Garfunkel
La Júlia va incorporar-se per agafar aire. Va agafar l’ampolla d’aigua de la tauleta de nit, i la va buidar en un no-res.
Es va girar cap a l’altre cantó del llit, i fixant la mirada en el robot, li va preguntar:

- Escoltes les vides dels veïns?
- Que vols dir, Júlia? Si sento les converses? Sí, és clar, puc sentir tot el que passa a uns 200 metres de distància, aproximadament. És la millor manera de poder adaptar-me al que puguis necessitar, oferir-te un entorn segur...
- I aquestes dades, les envies a la xarxa de Hedonics?
- Sí, bé, de fet, tot està emmagatzemat al núvol... Però tranquil·la que està tot anonimitzat. Ningú podrà identificar de quines persones son les dades recollides.
- Excepte per vosaltres.
- Bé, la companyia, sí, però ja saps que som molt curosos en no compartir informació confidencial. Ho saps, de fet, millor que ningú, advocada de Human Behaviour!

Eren irresistibles. Divertits, complidors, servicials, fiables.
Preocupantment perfectes.
Va aixecar-se per revisar les dades del cas. 
No sabia si sotmetre’l o no a judici, encara.
Els registres mostraven un anàlisi previ de la Ariadna, que no era client de Hedonis, abans de que el Nexus se li acostés, com per casualitat.
També mostraven que a la primera cita van compartir moltes coses. No tan sols una infusió d’herbes... Després van venir els exercicis de respiració, el massatge a l’esquena per la tensió a les cervicals, i un munt de serveis addicionals...
L’Ariadna va acabar encarregant un Hedonis tres dies després, just al tornar del sopar amb la Joana, del que no tenia registres, però que podia imaginar que havia versat sobre les excel·lències dels Hedonis...
S’extenien molt depressa. Es parlava ja d’una versió nova més assequible, per la classe mitja-alta. Desenes de milions d’unitats a tot el mon.

- Júlia, perdona, però he de marxar. La Joana arribarà a casa en dues hores, i he de preparar-ho tot encara. Ens veurem demà?
- No ho sé, Nexus. T’envio un missatge demà, d’acord?
- Clar, Júlia. Ja saps que estaré esperant-lo. Fins demà.

Va sentir el soroll de la porta al tancar-se, coincidint amb el brunzit de la paperera del ordinador. 
Arxiu HM9745-1A-HDN_Cas_Hedonis_Joana.docw esborrat, va confirmar l’ordinador.
No era el Nexus el que obrava malament. No tenia context per fer-ho.
Era una mala praxis corporativa. 
Era la companyia Hedonics qui estava utilitzant les dades de no clients, que obtenia sense consentiment, de manera il·lícita, per créixer.
No era la ètica d’un robot. Era la d’un humà, i la seva cobdícia comercial.
Res diferent del de tota la vida.
Va obrir un missatge dirigit a la oficina de vigilància anti-trust, de la comissió mundial de comerç. Això s’havia de tractar a una altra taula.

Abans d’escriure’l, però, va agafar el mòbil i va obrir un xat. 
- Nexus, finalment demà tindré una estona... Cap a les 19:40 et va bé?
El brunzit que avisava de la resposta va sonar immediatament després de premér el boto d’enviar... 
- Allà seré, Júlia. Bona nit, bonica.

Llegir més:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.