Image by wayhomestudio on Freepik
I'll never let you go
- T’ha agradat la llista de música que t’he preparat, Joana?
- Clar, Nexus. Ha estat molt apropiada, com sempre. Em venia de gust una mica de deep house després de la setmana que porto… M’ha anat molt bé pel running...
- Me n’alegro… Si tens un moment, et voldria comentar una proposta de la companyia.
- Si és ràpid, endavant. Vull fer-me una dutxa ràpida abans de sopar.
- Clar, molt ràpid. Ara et preparo el sopar mentre et dutxes... Mira, Hedonics vol premiar als propietaris que fa temps que van confiar en nosaltres. Et proposen un descompte important en el manteniment i actualitzacions si ens permets fer petites accions comercials quan tu no ens necessitis.
- Ho veig be, Nexus. Si no et trobo a faltar, i a sobre m’estalvio una part de la factura, sembla un bon tracte.
- Si et sembla bé, farem una prova, i després decideixes si vols continuar, o no.
- Perfecte, Nexus, endavant.
El dia següent, el Nexus, va anar a deixar el nen a la parada del bus escolar com cada dia, però un cop el Jan ja era dalt i mentre s'acomiadaven amb la ma, es va acostar a una mare que també havia deixat el seu fill a la parada.
- Ariadna, estàs be? Et veig molt seriosa de fa dies...
- Hola, sí, no estic passant una bona època, certament... La Joana està bé? Des que vens tu a portar al Jan ja no coincidim gaire.
- Sí, molt bé, ocupada amb la feina, com sempre, però es dedica més temps a ella mateixa i se sent millor.
- Tu hauràs ajudat, eh? Ja m’ho va dir que havia de posar un robot a la meva vida!
- Hahaha, sí, ajudo en el que puc. Crec que està gaudint més de la seva vida.
Mica a mica, van començar a caminar cap a casa de l’Ariadna.
- La veritat és que jo no ho veia gens clar, això dels robots humanoides a casa, però des de que em vaig separar la veritat és que no dono l'abast a totes les coses que cal fer, i tampoc tinc la energia per fer-les...
- Ja no esteu junts, amb el Pere, doncs? I t’has quedat tu els nens sempre?
- Sí, ell va començar a treballar molt a l’estranger, i cada cop vivíem a mons més llunyans. Vol quedar-se a viure a Vancouver. Jo crec que va conèixer algú... En fi, hem arribat a un acord amistós pels diners, que per sort no han estat mai un problema... però m’està costant acostumar-me a la nova situació.
Ja eren davant del portal de l’Ariadna.
- Em deixes que et prepari una infusió, Ariadna? Acabo de comprar unes herbes per casa. Segur que t’ajuden a relaxar-te. Tinc temps, la Joana no tornarà fins el vespre, avui.
- Vinga, puja, m’aniran be aquestes herbes..
Al vespre, la Joana va entrar a casa exhausta deprés d’un viatge de feina que s’havia allargat més del previst. La casa estava impecable, el nen dormint des de la hora adequada i una espelma il·luminava un sopar lleuger preparat a l’office de la cuina, al costat d’una copa de vi blanc, fresc i transparent, lleugerament escumós.
- Que tal el dia Nexus?
- Tot perfecte, Joana. El Jan ha tret un 9 al control de mates. Està molt content. Li han canviat el partit de futbol de dissabte. Serà divendres al vespre. Te l’he posat a l’agenda.
- Sí, perfecte, ho he vist.
- Ahh, i tens el primer descompte per acció comercial.
- Sí, ja? Carai Nexus, no perds el temps...
- Això mai, hahaha. Mira, és un 30% menys del trimestre vinent.
- Coi, molt bé, no? I a qui li has venut un Hedonis?
- M’han demanat que sigui privat, Joana, et sap greu?
- No, no, tu fes! Amb aquesta pasta me n’aniré a sopar a algun lloc xulo. Coneixes algun lloc nou? Aniré amb l’Ariadna, que m’ha enviat un missatge que vol parlar amb mi.
- Bona idea, Joana. M'ocupo de la reserva. Hi ha un lloc amb bones vistes nocturnes de la ciutat on podreu parlar a gust. La veig molt seriosa darrerament, a la parada del bus de l’escola.
- Sí, porta fatal la separació del Pere, pobra...