Aquest any havia agafat més responsabilitat i volia que tot sortís perfecte.
Avui era la nit de Nadal i esperava poder posar la projecció de l’últim episodi d’aquest any de “Cultura i Llibertat” abans de fer cagar el tió. S’alliberava a les plataformes aquest vespre.
Encara recordava la sèrie de l’any passat i de vegades la tornava a posar. Va liderar el rànquing de visualitzacions de totes les plataformes de vídeo per internet, i va ser traduïda a desenes de llengües.
El programa “Cultura i Llibertat” que l'honorable conseller de Cultura va impulsar, va substituir els sorteigs de Nadal, que considerava d’una altra època.
Consistia en un concurs de relats i petits contes que després diferents productores convertien en una sèrie.
En pocs anys el programa s’havia convertit en un esdeveniment que ja formava part del Nadal, i era tema de conversa de les sobretaules dels àpats familiars.
Els relats havien de centrar-se en els eixos fonamentals de convivència que va definir la Constitució de la República. Per exemple el dret de consulta, que permetia obrir a referèndum digital qualsevol iniciativa política. O el dret de transparència, que permetia identificar un funcionari públic en qualsevol dels seus actes de servei. O el dret de manifestació, que tant els recordava el 20 de setembre del 2017 a la Rambla de Catalunya, i que va suposar que tanquessin al pare a la presó durant anys.
Per fi es va sentir el brunzit indicant que els pares eren a la porta de casa.
Avui a la mare li costaria contenir les llàgrimes.
Masses Nadals havia viscut la Txell adulterats pel judici i la sentència, i sabia que aquests dies li recordaven especialment els viatges des de casa a la presó, per anar a veure al pare.
El pare, el Jordi, desprenia la mateixa energia de sempre. Semblava que li era igual ser a sobre d’un cotxe de la Guardia Civil, o ser a la presó, o a la cadira de la conselleria de Cultura.
Quina responsabilitat tenir un referent així. No només pels Cuixart.
Bon Nadal i molta energia pel 2020!
Caminem junts i junts serem més forts. Avui lluny és més a prop. Doctor Prats – Caminem lluny