El plaer de la felicitat – Cara B – (AI4)
Les unitats Hedonis es relacionen massa entre ells?
Just the two of us 
We can make it if we try 
Just the two of us, you and I
- Bill Withers & Grover Washington Jr.
La Júlia remenava la tassa de te mentre analitzava els registres de comportament de les unitats HEDONIS. 
Era dels casos més complexes que havia analitzat des de que estava a Human Behaviour. Sobretot per que no hi havia cap humà, encara, afectat per un mal comportament. 
Però la connexió desenvolupada entre aquestes unitats era tan íntima, que barrejada amb la seva capacitat d’analitzar el comportament humà, era potencialment perillosa.
Va aixecar la mirada pensant com argumentaria el cas, just abans que la cridessin per entrar a la sala de judicis.
- Observem, en les unitats HEDONIS HM8543/09/HDN i HF8543/09/HDN, mascle i femella, un nivell de comunicació més alt de l’habitual. També una activitat mútua no vinculada a cap necessitat dels seus propietaris.
Semblen actuar per iniciativa pròpia, per complaure’s mútuament.
- Es queixen els propietaris?
- No pas, estan encantats dels serveis rebuts.
- I doncs...? Sembla que ens portis el cas per reticència robòtica, advocada...
- No és un afer aïllat. He demanat dades de les altres parelles d’Hedonis, i totes semblen desenvolupar aquests comportaments... -

- Vol dir que s’enamoren, advocada?

- Vull dir que actuen per donar-se confort un a l’altre. Més enllà de les necessitats dels humans als que pertanyen.
- No n’hi ha prou per modificar comportament, advocada. Absolts! Següent cas, si us plau.
Camí de casa, la Júlia travessava uns barris residencials benestants, i va observar com estava canviant la vida a dins les cases. Es respirava una calma artificial. 
Mirava per les finestres i veia un munt de robots fent les tasques tedioses, de manera eficient i silenciosa. 
Mentrestant, els humans gaudint del seu temps... 
Una sensació de felicitat provocada. Potser controlada per robots sincronitzats, va pensar, amb un somriure irònic, que es va tornar més rígid en uns segons...
Potser seria la calma abans d’una tempesta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Llegir més: