El plaer de la felicitat – Cara A – (AI4)
Les màquines del plaer

Every breath you take,

Every move you make,

Every bond you break,

Every step you take,

I’ll be watching you.
- The Police
Les dues famílies, en un sopar d’estiu que es va allargar més enllà del segon gintònic, van decidir comprar un company nou. Veïns des de feia anys, vivien paret per paret en una bonica casa aparellada de les afores de Barcelona. Ja entre els 50 i els 60, els quatre havien vist com els nens es feien grans, i guanyaven independència, i els deixaven més temps per ells.
Mig de broma, van començar a parlar dels nous companys que Hedonics comercialitzava i que estaven fent furor pels barris benestants de tot el mon occidental.
- Son una màquina del plaer -va sintetitzar-. No s’ocupen només de la casa. Es preocupen de tu. Del teu plaer. Ma germana en té un des de fa uns mesos i diu que son molt més feliços.

- A mi també m’ho han comentat, al gimnàs, que un cop els poses a casa, no t’imagines com podies estar sense ells.

- El millor de les mascotes, dels amics...

- I et deixes el millor dels amants! -va afegir, entre les rialles de tots.

- Diuen que els pots tornar quan vulguis, sense cost, si no estàs satisfet. Ningú no els torna. S’adapten als propietaris màgicament...

- I què agafes, un mascle o una femella? En podríem compartir un de cada!  

Junts, ben embolcallats dins del sèrum que els mantenia en perfectes condicions, les dues unitats d'HEDONIS van arribar a aquella bonica urbanització.

La decisió de compartir una parella d’Hedonis era una de les configuracions possibles.

Els dos robots de seguida van connectar entre ells, al principi com una manera de ser millors companys pels seus propietaris. Després per tot el que compartien junts, amb els humans, i també sense... 

La ràpida comunicació entre els dos HEDONIS no era comparable a la dels mortals. Una sincronització extrema, sense paraules, sense sons, sense demores, profunda, completa. 

Només unes setmanes després de la compra, en un dinar compartit d’estiu al jardí, els propietaris parlaven amb satisfacció de la bona inversió que havien fet.
- El millor de tot és que sembla que no hi són. Però saben explotar tots els detalls.

- Ja ho pots ben dir! - No em refereixo només al sexe, burro. Fixa’t com s'han ocupant de tot el que ens generava conflictes a casa...

- I no un heu adonat com ens suggereixen el que cal fer per augmentar la felicitat de l’altre? És per flipar...

- Ja em va estranyar que portessis flors l’altre dia... T’ho va dir l’HEDONIS?

- Dona... -tots van exclatar en rialles. - Mantenen l'equilibri a casa millor que nosaltres mateixos! - I entre ells, us heu fixat com connecten?

Un bri d’alerta va saltar als cervells positrònics del dos HEDONIS. Sense parar d'acaronar-se, a l'altre cantó de la casa, seguien la conversa dels amos i un munt de processos més. Van avaluar si calia fer res, i d'immediat, ho van descartar. Els humans eren massa feliços ara com per canviar res... Van continuar experimentant el propi plaer, mentre compartien tots els detalls amb la resta d'HEDONIS, com sempre.
Llegir més:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.