Imatge de Freepik
Everybody's happy now
The bad thing's gone away
And everybody's happy now
The good thing's here to stay
Please let it stay
A la pantalla, mentre escoltava Eurythmics, tenia els registres de comportament del Mark i la Ingrid, HM9674/2B/HDN i HF9674/2B/HDN.
La influència dels Hedonis en les decisions dels seus propietaris era tan evident i diversa que era difícil posar una línia vermella. Però aquesta era la seva feina a Human Behaviour.
Fins on? Fins on permetrem que ens influeixin? O ens manipulin?
Va aixecar la vista, no li agradava la paraula manipulació.
Realment era el que feien els Hedonis?
Quin era el motiu que els havia portat a recomanar la gestació de l'Eira? Ho fèien per la Bruna i per l'Àstrid? Només? O hi havia alguna raó oculta?
Aquesta era l'essència de la reflexió de la Júlia… Mentre els Hedonis actuessin pel bé dels propietaris, tot estava bé: sense danys colaterals, sempre amb la necessària benedicció humana.
Però veia en la comunitat Hedonis un comportament que potser anava més enllà. Les unitats semblaven buscar també la seva felicitat, que sovint ajudava a completar un ambient perfecte a les llars.
Però la ombra de Blade Runner sempre era allà.
Tindrien por de la seva pròpia mort?
Voldrien trascendir d'alguna manera?
Tenir, també, els nens dels humans aprop, seria una manera de donar sentit a la seva existència?
Per molt que buscava, no trobava connexions estranyes. No hi havia cap benefici comercial per Hedonics en aquests processos, o sigui que descartava algun interés de la companyia….
Va rebre una vídeo-trucada entrant del Nexus, l'Hedonis amb el que quedava sovint, cada cop més sovint, de fet…
- Ei Júlia, què estas buscant guapa?
- Mmmm, com saps que estic buscant res? T'han avisat de la corp?
La corp era la manera com entre ells anomenamen a Hedonics, el fabricant del tots els robots de la sèrie Hedonis.
- Sí, bé, m'han dit que et contesti a tot el que preguntis… Tampoc tinc massa context. Vols que vingui i en parlem en viu?
- D'acord, aquí t'espero, doncs. Vaig preparant un vi blanc.
- Arribo en tres minuts.
Va sonar la porta en dos minuts i mig. Ja seria de camí, quan la va trucar…
Després de mitja copa de vi, el Nexus ja tenia tot el context.
- No entenc molt bé que estàs buscant Júlia. No et creus que només vulguin donar felicitat a casa seva, no? Creus que hi ha d'haver algun altre motiu?
- Això busco.
- No son humans, Júlia. No necessiten treure'n res dels seus propietaris.
- I no et preocupa morir?
- Sí i no. Em preocupa per què no podré seguir fent el que faig. Però m'alleuja que quan jo no hi sigui, ho farà un altre.
- Quin altre?
- Un altre Hedonis, o el que ens segueixi. Us ajudarem a ser millors. I això us portarà la felicitat. Donar felicitat ens porta felicitat. És un cercle virtuós.
Va mirar el rellotge d'esma. Es feia tard.
- No he de marxar, Júlia, avui. Vols que em quedi?
- Ho saps prou bé. I preparem una mica de sopar, va. Avui fan un bon partit de bàsquet i el podem veure junts.
- He portat una mica de sushi del japo… He pensat que et vindria de gust.
Són invencibles, va pensar.