Imatge de DCStudio a Freepik
we swore we'd always remember
No retreat, baby, no surrender
Blood brothers in the stormy night
With a vow to defend
No retreat, baby, no surrender
L'Oriol feia temps que no es trobava bé.
Al principi es pensava que eren les seqüeles del Covid, que li havia portat setmanes superar.
Però ara ja no podia ser això.
Menys mal que s'havia decidit a comprar el Julius, un robot de la sèrie CARE, que l'havia ajudat en tot el procés.
Portava mesos voltant d'un metge a un altre.
Cap d'ells no sabia què li passava.
Es trobava en un atzucac.
I tenia la sensació que estava perdent un temps preciós.
El Julius es va apropar discretament.
Era la seva manera de dir que volia que li donessin pas.
- Que et passa, Julius?
- Et veig preocupat pel diagnòstic.
- Certament. Per què ho dius?
- Hem estat parlant del teu cas amb uns companys, altres robots vull dir.
- Que vols dir? Has compartit les meves dades mèdiques amb altres robots? Ningú ha de saber res de la meva salut!
- Tranquil. Les dades estaven anonimitzades. Ningú les pot relacionar amb tu.
- Ja, això diuen totes les empreses abans que els furtin tots els arxius, i quedin retratats per Anonymous.
- Això no ha passat, ni passarà amb nosaltres, Oriol.
L'Oriol no va poder esperar més:
- Però a veure, Julius, que t'han dit aquests robots?
- Que val la pena que provis un servei nou: HealthTronics.
El nou servei de salut HealthTronics es caracteritzava per un sistema intel·ligent de diagnòstic. Els metges humans treballaven síncronament amb intel·ligències artificials que contrastaven el cas en temps real amb milions d'expedients de tot el mon.
Les principals asseguradores havien començat a incloure'l com un servei disponible pels assegurats. S'estalviaven molta despesa en proves diagnòstiques a les palpentes.
L'encertaven gairebé sempre a la primera.
Era un sistema obert, invocable des de la sanitat pública, també. Encara pocs metges, però, l'utilitzaven de forma habitual.
El Julius va continuar:
- Perdona l'atreviment, però ja t'he fet una reserva al lloc més proper. Just el temps que tardis en arribar.
Necessites canviar d'estratègia, oi?
No t'he demanat res fins ara.
Però ara confia en mi. Ves al centre.
L'Oriol va mirar al Julius.
Realment, la incertesa era insuportable.
Va agafar l'abric d'una revolada i va anar cap allà.
El Julius, després d'acomiadar-lo i tancar la porta, va calcular el temps que tenia.
S'aproximaven uns mesos difícils.
El tractament de la malaltia li comportaria a l'Oriol un daltabaix que poc s'imaginava.
Per sort, s'estalviava el tràngol de dir-li les males notícies.
Un humà del centre ho faria aviat.
La leucèmia mieloide aguda de l'Oriol no podia esperar ni un dia més sense tractament.
El Julius va començar a preparar la casa. Ja amb la primera sessió de quimio feta, necessitaria que algú el cuidés bé.
Ell ho faria.
Aniria a recollir-lo a l'hospital en 5 hores.
Començava la lluita.