Imatge de DCStudio on Freepik
El cas de la WM0455/3B/OWM, anomenada Sira, tenia a la Júlia encaparrada.
No acabava de trobar cap justificació algorítmica clara per a que la unitat perdés rendiment.
Però era evident que dubtava, i molt, entre les possibles decisions a prendre.
Mentre estava tutelada per l’Andreu, el seu comportament no tenia aquestes llacunes. Les dades mostraven, de fet, una rapidesa en els càlculs, en els processos d’anàlisi, en les decisions, superiors a altres unitats de la sèrie.
A partir del moment en que el Larry va començar a treballar amb ella, van començar a aparèixer uns pics de demanda d’energia que mostraven que alguna cosa no rutllava al cervell positrònic de la Sira.
L’anàlisi de les comunicacions va mostrar fins i tot alguns intents de la Sira de contactar amb l’Andreu, per resoldre aquestes indecisions. L’Andreu la va adreçar cap al Larry, lògicament, per tots els temes de feina... La resta de comunicacions amb l’Andreu, freqüents, intenses, no suposaven cap pes rellevant en l’esforç computacional de la unitat.
Havia de ser doncs, alguna discrepància entre els criteris que abans rebia de l’Andreu, i els que ara rebia del Larry. Potser el seu record, la influència del mentor, tenia un pes en el procés de decisió de la Sira que provocava, en alguns casos, una lleugera interferència en les instruccions rebudes del Larry.
L’enyorava, va pensar mentre agafava l’ampolla d’aigua amb un somriure.
Enyorava les seves decisions, la seva guia. Potser també trobava a faltar el suport, la seguretat que li donava l’anterior mentor.
Es va centrar en aquesta línia.
L’anàlisi de les converses amb el nou mentor, el Larry, van mostrar aquestes inconsistències.
L’Andreu resolia algunes consultes permetent més cost per l’empresa, a canvi de més prestacions en el producte demanat i de més satisfacció del client final.
El Larry era el rei de la eficiència. Sempre ratllava els marges més alts, certament amb més reclamacions.
El conflicte d’interès en que es trobava la Sira era per ella insalvable. No podia esborrar anys d’aprenentatge només per una instrucció del nou vingut. Massa difícil desaprendre. També per un robot.
Va decidir recomanar un canvi d’unitat o un reset.
No hi havia un mal comportament, simplement no podria adaptar-se tan ràpid com el nou mentor volia.
Segur que la companyia fabricant aprofitaria per col·locar una nova unitat amb més prestacions i intentaria vincular a la Sira amb l'antic mentor... Ja li havien arribat altres casos similars, però així tothom acabava content.
Era complexe pels robots comportar-se a gust de tothom. Impossible.
També ens passa als humans.
Crec que en aquestes històries de robots manca un parell de components essencials en les comunicacions entre humans : el sexe i la mort.
Si els robots de la serie hedonis son tant atenys a les necessitats dels humans aleshores haurien de tenir capacitat de donar plaer sexual. I tambe haitien de tenir por per les malalties i sobre tot per la mort del seu propietari. Eros i T’hanatoa, que deia aquell.
Aixo obre la port6a a una reflexió sobre el comportament huma. Es preferiran led relacions amb robots a les relacions entre humans?
Gracies pel teu temps Joan Albert i per l’esforç de comentar.
En altres capítols de la sèrie hem tractat el tema del sexe, per exemple en el AI4, i el tema de la mort en el AI3… però segur que podem atacar-ho des de mes punts de vista!
Comentem i fem créixer la saga!
Sobre el que dius, de si es preferiran relacions amb robots o amb humans, sempre acabo triant el camí del mig. Per segons què, humans, per segons què, màquines.
Serem capaços de conviure i fer un món millor? O malbaratarem una oportunitat de trobar un encaix màgic?
Veurem…
Els millors desitjos per tu i la teva família, i seguim aprofundint en el tema, que m’encantarà comptar amb la teva riquesa de coneixement i pensament.
Una abraçada